Josemaría Escrivá Obras
927

Qui sunt isti, qui ut nubes volant, et quasi columbae ad fenestras suas? —¿qui són aquests que volen com núvols, com els coloms cap als seus nius?, pregunta el Profeta. I comenta un autor: «els núvols tenen l'origen en el mar i en els rius, i després d'una circulació o cursa més o menys llarga, retornen a la seva font».

I t'afegeixo: això has de ser tu: núvol que fecundi el món, fent-li viure vida de Crist... Aquestes aigües divines banyaran —xopant-les— les entranyes de la terra; i, en lloc de fer-se brutes, es filtraran en travessar tanta impuresa, i faran rajar fonts puríssimes, que després es faran rierols i rius immensos per sadollar la set de la humanitat. —En acabat, retira't al teu Refugi, al teu Mar immens, al teu Déu, sabent que aniran madurant més fruits, amb el regatge sobrenatural del teu apostolat, amb la fecunditat de les aigües de Déu, que duraran fins a la fi dels temps.

Anterior Mostra el capítol Següent