Josemaría Escrivá Obras
994

Posa't a xerrar amb Santa Maria, i confia-li: oh, Senyora!, per a viure l'ideal que Déu ha ficat al meu cor, em cal volar... molt amunt, molt amunt!

No n'hi ha prou que et desprenguis, amb l'ajuda divina, de les coses d'aquest món, sabent que són terra. Més encara: encara que l'univers sencer el col·loquis en un munt sota els teus peus, per estar més a prop del Cel..., no n'hi ha prou!

Et cal volar, sense suports en res d’aquí, pendent de la veu i de 1’alè de l'Esperit. —Però, em dius, les meves ales estan tacades!: fang que ve d'anys, brut, enganxós...

I t'he insistit: acudeix a la Verge. Senyora —torna-hi—: ¡que amb prou feines aconsegueixo remuntar el vol!, ¡que la terra m’atrau com un imant maleït! —Senyora, Tu pots fer que la meva ànima es llanci al vol definitiu i gloriós, que té el seu fi en el Cor de Déu.

—Confia, que Ella t’escolta.

Anterior Mostra el capítol Següent