 |
659 |
 |
L'optimisme cristià no és un optimisme esdolceït, ni tampoc una confiança humana en què tot sortirà bé.
És un optimisme que enfonsa les arrels en la consciència de la llibertat i en la seguretat del poder de la gràcia; un optimisme que duu a exigir-nos a nosaltres mateixos, a esforçar-nos per correspondre en cada instant a las crides de Déu.
|
 |
|