L’Anunciació

No oblidis, amic meu, que som infants. La Senyora del dolç nom, Maria, està recollida en oració.

Tu ets, en aquella casa, allò que vulguis ser: un amic, un servent, un curiós, un veí… —Jo ara no m’atreveixo a ser res. M’amago rere teu i, astorat, contemplo l’escena:

L’Arcàngel diu el seu missatge… —Quomodo fiet istud, quoniam virum non cognosco? —¿Com es farà això, si jo no conec home? (Lc 1, 34).

La veu de la nostra Mare concentra en la meva memòria, per contrast, totes les impureses dels homes…, també les meves.

I com detesto llavors aquestes vils misèries de la terra!… Quins propòsits!

Fiat mihi secundum verbum tuum. —Que es faci en mi segons la teva paraula (Lc 1, 38). A l’encís d’aquestes paraules virginals, el Verb es féu carn.

Som a punt d’acabar la primera dena… Encara em queda temps de dir al meu Déu, abans que cap altre mortal: Jesús, t’estimo.

Aquest punt en un altre idioma