Assumpció de la Mare de Déu

Assumpta est Maria in coelum: gaudent angeli! —Maria ha estat portada per Déu, en cos i ànima, als cels: i els Àngels se n’alegren!

Així canta l’Església. —I així, amb aquest clam de joia, comencem la contemplació en aquesta dena del Sant Rosari:

S’ha adormit, la Mare de Déu. Entorn del seu llit els dotze apòstols. —Maties reemplaça Judes.

I nosaltres, per gràcia que tots respecten, també som al seu costat.

Però Jesús vol tenir la seva Mare, en cos i ànima, a la Glòria. —I la Cort celestial desplega tota la seva pompa, per tal d’obsequiar la Senyora. —Tu i jo —infants, al capdavall— agafem la vora de l’esplèndid mantell blau de la Verge, i així podem contemplar aquella meravella.

La Trinitat beatíssima rep i curulla d’honors la Filla, Mare i Esposa de Déu… —I és tan gran la majestat de la Senyora, que fa que els Àngels es preguntin: Qui és Aquesta?

Aquest punt en un altre idioma