Ara, infant amic, ja hauràs après de moure’t. —Acompanya amb goig Josep i Santa Maria… i escoltaràs tradicions de la Casa de David:

Sentiràs parlar d’Elisabet i de Zacaries, t’entendriràs davant l’amor puríssim de Josep, i el teu cor bategarà fortament cada vegada que anomenin el Nen que naixerà a Betlem…

Caminem de pressa cap a les muntanyes, fins a un poble de la tribu de Judà (Lc 1, 39).

Ja hi som. —És la casa on naixerà Joan, el Baptista. —Elisabet aclama, agraïda, la Mare del seu Redemptor. Beneïda tu entre totes les dones, i beneït el fruit del teu ventre! —I d’on em ve això, que la Mare del meu Senyor em vingui a visitar? (Lc 1, 42-43).

El Baptista nonat s’estremeix… (Lc 1, 41) —La humilitat de Maria es vessa en el Magníficat… —I tu i jo, que som —que érem— uns superbs, prometem que serem humils.