En complir-se el temps de la purificació de la Mare, segons la llei de Moisès, cal anar amb el Nen a Jerusalem per presentar-lo al Senyor (Lc 2, 22).

I aquesta vegada seràs tu, amic meu, qui portarà la gàbia de les tórtores. —Te n’adones? Ella —la Immaculada!— se sotmet a la llei com si estigués immunda.

¿Aprendràs amb aquest exemple, nen babau, de complir, malgrat tots els sacrificis personals, la Santa Llei de Déu?

Purificar-se! Tu i jo sí que necessitem purificació! Expiar, i, per damunt de l’expiació, l’Amor. —Un amor que sigui cauteri que abrasi la ronya de la nostra ànima, i foc, que encengui amb flames divines la misèria del nostre cor.

Un home just i temorós de Déu ha vingut al temple, mogut per l’Esperit Sant —li havia estat revelat que no moriria abans de veure el Crist—, pren en els seus braços el Messies i li diu: Ara, Senyor, ara sí que t’enduus en pau d’aquest món el teu servent, segons la teva promesa… perquè els meus ulls han vist el Salvador (Lc 2, 25-30).