Oració a l’hort

Pregueu, per tal que no entreu en la temptació… —I s’adormí Pere. —I els altres apòstols. —I t’adormires tu, nen amic… i jo també vaig ésser un altre Pere dormilega.

Jesús, sol i trist, sofria i amarava la terra amb la seva sang.

De genolls sobre el terra dur, persevera en oració… Plora per tu… i per mi: l’aixafa el pes dels pecats dels homes.

Pater, si vis, transfer calicem istum a me. —Pare, si vols, fes que aquest calze passi de mi… Però que no es faci la meva voluntat, sed tua fiat, sinó la teva (Lc 22, 42).

Un àngel del cel el conforta. —Jesús és en l’agonia. Continua prolixius, orant amb més intensitat… —I s'acosta a nosaltres, que dormim: aixequeu-vos, pregueu —ens repeteix—, perquè no caigueu en la temptació (Lc 22, 46).

Judes el traïdor: un bes. —L'espasa de Pere brilla en la nit. —Jesús parla: com si fos un lladre, veniu a cercar-me? (Mc 14, 48).

Som covards: el seguim de lluny, però desperts i pregant: —Oració… Oració…

Aquest punt en un altre idioma