Ja és satisfet l’afany de sofrir del nostre Rei!

—Porten el meu Senyor al pati del pretori, i allí convoquen tota la cohort (Mc 15, 16). Els soldadots brutals han despullat la seva carn puríssima. —Amb un drap de porpra, vell i brut, tapen Jesús. —Una canya, per ceptre, a la seva mà dreta…

La corona d’espines, clavada a martellades, el fa Rei de mofes… Ave Rex judaeorum!

—Salve, Rei dels jueus (Mc 15, 18). I, a cops, fereixen la seva testa. I el bufetegen… i li escupen.

Coronat d’espines i vestit amb parracs de porpra, Jesús és mostrat al poble jueu: Ecce homo! —Aquí teniu l’home! —I de nou els pontífexs i llurs ministres aixecaren el crit dient: crucifica’l, crucifica’l! (Jo 19, 5 i 6).

—Tu i jo, ¿no l’haurem tornat a coronar d’espines, i a bufetejar-lo, i a escopir-li?

Prou, Jesús, prou… I un propòsit ferm i concret posa fi a les deu Avemaries.