Amb la seva Creu a coll camina cap el Calvari, lloc que en hebreu es diu Gòlgota (Jo 19, 17). —I agafen un tal Simó, natural de Cirena, que venia d’una granja, i li carreguen la Creu perquè la dugui darrere Jesús (Lc 23, 26).

S’ha complert el que deia Isaïes (53, 12): cum sceleratis reputatus est, fou comptat entre els malfactors: perquè també dugueren, a fer-los morir amb Ell, dos més, que eren lladres (Lc 23, 32).

Si algú vol venir darrere meu… Noi amic: estem apenats, vivint la Passió de Nostre Senyor Jesús. —Mira amb quin amor s’abraça a la Creu. —Aprèn d’Ell. —Jesús porta la Creu per tu: tu, porta-la per Jesús.

Però no la portis arrossegant, la Creu. Porta-la a plom, perquè la teva Creu, portada així, no serà una Creu qualsevol: serà… la Santa Creu. No et resignis amb la Creu. Resignació és una paraula ben poc generosa. Vulgues la Creu. Quan la vulguis de debò, la teva Creu serà… una Creu, sense Creu.

I ben segur que, com Ell, trobaràs Maria pel camí.