Lleialtat

La lleialtat té com a conseqüència la seguretat d'anar per un camí recte, sense inestabilitats ni pertorbacions; i la d'afirmar-se en aquesta certitud: que el bon sentit i la joia existeixen. —Comprova si es compleixen en la teva vida de cada instant.

Em confiaves que Déu, a estones, t'omple de llum; i en d'altres, no.

Et vaig recordar, amb fermesa, que el Senyor és sempre infinitament bo. Per això, per continuar endavant, en tens prou amb aquells temps lluminosos; si bé els altres també et són de profit, per fer-te més fidel.

Sal de la terra. —Nostre Senyor digué que els seus deixebles —també tu i jo— són sal de la terra: per immunitzar, per evitar la corrupció, per donar sabor al món.

—Però també afegí quod si sal evanuerit… —que si la sal perd el gust, serà llençada i trepitjada per la gent…

—Ara, davant molts fets que lamentem, ¿t'expliques el que no t'explicaves?

Em fa tremolar aquell passatge de la segona epístola a Timoteu, quan l'Apòstol es dol que Demas va fugir a Tessalònica, rera els encants d'aquest món… Per una bagatel·la, i per por de les persecucions, va trair l'empresa divina un home, a qui Sant Pau esmenta en altres epístoles entre els sants.

Em fa tremolar, en conèixer la meva petitesa; i em duu a exigir-me fidelitat al Senyor fins i tot en els fets que poden semblar indiferents, perquè, si no em serveixen per unir-me més a Ell, no els vull!

Per a tants moments de la història, que el diable s'encarrega de repetir, em semblava una consideració ben encertada aquella que m'escrivies sobre lleialtat: «porto tot el dia al cor, al cap i als llavis una jaculatòria: Roma!».

Un gran descobriment!: una cosa que només entenies molt a mitges, t'ha resultat claríssima quan has hagut d'explicar-la a uns altres.

Et calgué enraonar molt a poc a poc amb un, desanimat perquè se sentia ineficaç i no volia ser una càrrega per a ningú… Llavors vas comprendre millor que mai per què et parlo constantment de ser ruquets de sínia: fidels, amb aclucalls molt grans per no mirar ni assaborir personalment els resultats —les flors, els fruits, la ufanor de l'hort—, ben segurs de l'eficàcia de la nostra fidelitat.

La lleialtat exigeix fam de formació, perquè —mogut per un amor sincer— no vols córrer el risc de difondre o defensar, per ignorància, criteris i posicions que estan molt lluny de concordar amb la veritat.

«Voldria —m'escrius— que la meva lleialtat i la meva perseverança fossin tan sòlides i tan eternes, i el meu servei tan vigilant i amorós, que vostè pogués alegrar-se en mi i jo li fos un petit descans».

—I et contesto: que Déu et confirmi en el teu propòsit, perquè li siguem ajuda i descans a Ell.

És veritat que alguns que s'entusiasmen, després se'n van… No t'hi amoïnis: són agulla que Déu fa servir per passar-hi el fil. —Ah, i encomana'ls!, perquè tal vegada es pot aconseguir que continuïn empenyent-ne d'altres.

Per a tu, que vacil·les, copio d'una carta: «D'ara endavant, és possible que continuï essent el mateix instrument inepte de sempre. Malgrat tot, haurà canviat el plantejament i la solució del problema de la meva vida; perquè hi ha en mi un desig, ferm, de perseverança… per sempre més!».

—No ho dubtis mai: Ell mai no falla.

La teva vida és servei, però sempre amb lleialtat sencera, sense condicions: només així rendirem com el Senyor espera.

Mai no compartiré la idea, ni en el terreny ascètic ni en el jurídic, dels qui pensen i viuen com si servir l'Església fos el mateix que enfilar-se.

Et dol veure que alguns tenen la tècnica de parlar de la Creu de Crist, només per pujar i assolir posicions… Són els mateixos que res del que veuen, si no coincideix amb el seu criteri, no ho consideren net.

—Una raó més perquè perseveris en la rectitud de les teves intencions, i perquè demanis al Mestre que et concedeixi la força de repetir: non mea voluntas, sed tua fiat! —¡Senyor, que jo compleixi amb amor la teva Voluntat Santa!

Cada dia has de créixer en lleialtat a l'Església, al Papa, a la Santa Seu… Amb un amor sempre més, teològic!

Tens un afany gran d'estimar l'Església: encara més gran, com més es revolten els qui pretenen enlletgir-la. —Em sembla molt lògic: perquè l'Església és la teva Mare.

Els qui no volen entendre que la fe exigeix servei a l'Església i a les ànimes, tard o d'hora inverteixen els termes, i acaben servint-se de l'Església i de les ànimes, per als seus fins personals.

Tant de bo no caiguis, mai, en l'error d'identificar el Cos Místic de Crist amb la determinada actitud, personal o pública, de qualsevol dels seus membres.

I tant de bo no donis ocasió perquè gent menys formada caigui en aquest error.

—¡Mira si és important la teva coherència, la teva lleialtat!

No t'entenc quan, parlant de qüestions de moral i de fe, em dius que ets un catòlic independent…

—Independent de qui? Aquesta falsa independència equival a sortir-se del camí de Crist.

No cedeixis mai en la doctrina de l'Església. —Quan es fa un aliatge, el metall més bo és el que hi perd.

A més, aquest tresor no és teu, i —com diu l'Evangeli— l'Amo et pot demanar comptes quan menys ho esperis.

Estic d'acord amb tu que hi ha catòlics, practicants i fins i tot piadosos als ulls dels altres, i potser sincerament convençuts, que serveixen ingènuament els enemics de l'Església…

—Se'ls ha escolat dins la seva pròpia casa, amb diferents noms mal aplicats —ecumenisme, pluralisme, democràcia—, el pitjor adversari: la ignorància.

Encara que sembli una paradoxa, no rara vegada succeeix que, aquells que s'anomenen a si mateixos fills de l'Església, són justament els qui sembren més confusió.

Estàs cansat de lluitar. T'ha fastiguejat aquell ambient, caracteritzat per la falta de lleialtat… ¡Tots es tiren sobre el caigut, per trepitjar-lo!

No sé per què t'estranyes. Ja li succeí el mateix a Jesucrist, però Ell no es féu enrera, perquè havia vingut justament a salvar els malalts i els qui no el comprenien.

Que no actuïn els lleials!, volen els deslleials.

Fuig dels sectarismes, que s'oposen a una col·laboració lleial.

No es pot promoure la veritable unitat a còpia d'obrir noves divisions… I molt menys, quan els promotors aspiren a assolir el comandament, suplantant l'autoritat legítima.

Et vas quedar molt pensatiu en sentir-me comentar: vull tenir la sang de la meva Mare l'Església; no la d'Alexandre, ni la de Carlemany, ni la dels set savis de Grècia.

Perseverar és persistir en l'amor, per Ipsum et cum Ipso et in Ipso…, que realment podem interpretar també així: Ell!, amb mi, per mi i en mi.

Pot succeir que entre els catòlics, n'hi hagi alguns que tinguin poc esperit cristià; o que facin aquesta impressió als qui els tracten en un determinat moment.

Però, si t'escandalitzaves d'aquesta realitat, demostraries conèixer poc la misèria humana i… la teva pròpia misèria. A més, no és just ni lleial prendre ocasió de les febleses d'aquells pocs, per difamar Crist i la seva Església.

És veritat que els fills de Déu no hem de servir el Senyor per tal que ens vegin…, però no ens ha de fer res que ens vegin, i, ¡encara menys podem deixar de complir perquè ens veuen!

Han transcorregut vint segles, i l'escena es repeteix diàriament: continuen processant, flagel·lant i crucificant el Mestre… I molts catòlics, amb el seu comportament i les seves paraules, encara criden: aquest?, jo no el conec!

M'agradaria anar pertot arreu, recordant confidencialment a molts que Déu és Misericordiós, i que també és molt just! Per això ha manifestat clarament: «tampoc jo no reconeixeré els qui no m'han reconegut davant els homes».

Sempre he pensat que la falta de lleialtat per respectes humans és desamor…, i manca de personalitat.

Gira els teus ulls vers la Verge Maria i contempla com practica la virtut de la lleialtat. Quan Elisabet la necessita, l'Evangeli diu que hi acut cum festinatione, —amb pressa alegre. Aprèn-ne!