 |
| 416 |
 |
El Senyor necessita ànimes fermes i audaces, que no pactin amb la mediocritat i penetrin amb pas segur en tots els ambients.
|
| 417 |
 |
Serè i equilibrat de caràcter, inflexible voluntat, fe profunda i pietat ardent: característiques imprescindibles d'un fill de Déu.
|
| 418 |
 |
Fins de les pedres pot treure el Senyor fills d'Abraham... Però hem de procurar que la pedra no sigui trencadissa. D'un roc sòlid, encara que sigui informe, pot fer-se'n més fàcilment un carreu magnífic.
|
| 419 |
 |
L'apòstol no ha de quedar-se en l'arrasador d'una criatura mediocre. Déu el crida perquè actuï com a portador d'humanitat i transmissor d'una novetat eterna. :—Per això, l'apòstol necessita ser una ànima llargament, pacientment, heroicament formada.
|
| 420 |
 |
Cada dia descobreixo coses noves en mi, em dius... I et responc: ara comences a conèixer-te.
Quan s'estima de debò... sempre es troben detalls per estimar encara més.
|
| 421 |
 |
Seria lamentable que algú, en veure com actuen els catòlics en la vida social, arribés a la conclusió que ho fan encongits i capitidisminuïts.
No es pot oblidar que el nostre Mestre era :—és!:— perfectus Homo :—Home perfecte.
|
| 422 |
 |
Si el Senyor t'ha donat una bona qualitat :—o una habilitat:—, no és solament perquè hi frueixis, o per envanir-te'n, sinó per desplegar-la amb caritat en servei del proïsme. :—¿I quan trobaràs una ocasió millor per servir que ara, que convius amb tantes ànimes, les quals comparteixen el teu mateix ideal?
|
| 423 |
 |
Davant la pressió i l'impacte d'un món materialitzat, hedonista, sense fe..., ¿com es pot exigir i justificar la llibertat de no pensar com «ells», de no obrar com «ells»?...
:—A un fill de Déu no li cal demanar aquesta llibertat, perquè Crist ja ens l'ha guanyada d'una vegada per sempre més: però ha de defensar-la i demostrar-la en qualsevol ambient. Només així, entendran «ells» que la nostra llibertat no està encadenada per l'entorn.
|
| 424 |
 |
Els teus parents, els teus col·legues, les teves amistats, van notant el canvi, i s'adonen que això teu no és una transició momentània, que ja no ets el mateix.
:—No t'amoïnis, continua endavant!: s’acompleix el vivit vero in me Christus :—ara és Crist qui viu en tu.
|
| 425 |
 |
Aprecia els qui sàpiguen dir-te que no. I, a més, demana'ls que et raonin la seva negativa, per aprendre..., o per corregir.
|
| 426 |
 |
Abans eres pessimista, indecís i apàtic.
Ara t'has transformat totalment: et sents audaç, optimista, segur de tu mateix..., perquè a la fi t'has decidit a buscar el teu suport només en Déu.
|
| 427 |
 |
Trista situació la d'una persona amb magnífiques virtuts humanes, i mancada absolutament de visió sobrenatural: perquè aquelles virtuts fàcilment les aplicarà només als seus fins particulars. :—Medita-ho.
|
| 428 |
 |
Per a tu, que vols formar-te una mentalitat catòlica, universal, te'n transcric algunes característiques:
:— amplitud d'horitzons, i un aprofundiment enèrgic, en allò permanentment viu de l'ortodòxia catòlica;
:— afany recte i sa :—frivolitat, mai:— de renovar les doctrines típiques del pensament tradicional, en la filosofia i en la interpretació de la història...;
:— una atenció acurada a les orientacions de la ciència i del pensament contemporanis;
:— i una actitud positiva i oberta, davant la transformació actual de les estructures socials i de les formes de vida.
|
| 429 |
 |
Has d'aprendre a dissentir :—quan calgui:— dels altres, amb caritat, sense fer-te antipàtic.
|
| 430 |
 |
Amb gràcia de Déu i bona formació, pots fer-te entendre en l'ambient de la gent ruda... :—Difícilment et seguirà si et manca «do de llengües»: capacitat i esforç per arribar a la seva intel·ligència.
|
| 431 |
 |
Cortesia sempre, amb tothom. Especialment, però, amb els qui es presenten com a adversaris :—tu no en tinguis, d'enemics:—, quan tractis de fer-los sortir del seu error.
|
| 432 |
 |
Oi que t'ha fet llàstima el nen mimat? :—Doncs, aleshores...: no et tractis tan bé! No ho veus, que et tornaràs fluixot?
:—A més: ¿que no saps que les flors de més bona aroma són les silvestres, exposades a la intempèrie i a la sequera?
|
| 433 |
 |
Arribarà molt amunt, diuen, i la seva futura responsabilitat espanta. :—Ningú no li coneix una tasca desinteressada, ni unes paraules oportunes, ni un escrit fecund. :—És home de vida negativa. :—Sempre fa la impressió que està submergit en fondes cavil·lacions, tot i que és sabut que no cultivà mai idees en què pensar. :—Té, en el rostre i en el capteniment, la gravetat del mul, i això li dóna fama de prudent...
:—Arribarà molt amunt!, però :—em pregunto:—: ¿què podrà ensenyar als altres, com i en què els servirà, si no l'ajudem a canviar?
|
| 434 |
 |
El pedant interpreta com a ignorància la senzillesa i la humilitat del docte.
|
| 435 |
 |
No siguis d'aquells que, quan reben una ordre, de seguida pensen com modificar-la... :—Es diria que tenen, massa «personalitat»!, i desuneixen o desbaraten.
|
| 436 |
 |
L'experiència, el fet de saber tant del món, el costum de llegir entre línies, la perspicàcia excessiva, l'esperit crític... Tot allò que, en les teves relacions i negocis, t'ha portat massa lluny, fins al punt de tornar-te una mica cínic; tot aquest «excessiu realisme» :—que és falta d'esperit sobrenatural:— ha envaït fins i tot la teva vida interior. :—Per no ser senzill, t'has tornat de vegades fred i cruel.
|
| 437 |
 |
En el fons ets un bon xicot, però et creus Maquiavel. :—Recorda que al Cel s'hi entra essent un home honrat i bo, i no un intrigant empipador.
|
| 438 |
 |
És admirable aquest bon humor teu... Però prendre-s'ho tot, tot... de broma, m'ho has de concedir!, vol dir passar-se de rosca. :—La realitat és ben bé una altra: com que et manca voluntat per agafar les teves coses seriosament, t'autojustifiques, rifant-te dels altres, que són millors que tu.
|
| 439 |
 |
No nego que siguis llest. Tanmateix, el desordenat apassionament et duu a obrar com a ximple.
|
| 440 |
 |
Aquesta desigualtat del teu caràcter! :—Tens el teclat espatllat: dónes molt bé les notes altes i les baixes..., però no sonen les del mig, les de la vida corrent, les que habitualment els altres escolten.
|
| 441 |
 |
Perquè n'aprenguis. :—A aquell personatge noble, docte i ferm, li vaig fer remarcar en una ocasió memorable que, per defensar una causa santa que els «bons» impugnaven, es jugava :—segur que el perdria:— un lloc enlairat en el seu món. Amb veu plena de gravetat humana i sobrenatural, que menyspreava els honors de la terra, em contestà: «m'hi jugo l'ànima».
|
| 442 |
 |
El diamant es poleix amb el diamant..., i les ànimes, amb les ànimes.
|
| 443 |
 |
«Un gran senyal aparegué al Cel: una dona amb corona de dotze estrelles damunt el seu cap; vestida de sol; la lluna als seus peus». :—Perquè tu i jo, i tots, tinguem la certesa que no hi ha res que perfeccioni tant la personalitat com la correspondència a la gràcia.
:—Procura imitar la Mare de Déu, i seràs home :—o dona:— d'una peça.
| |
 |
|