Josemaría Escrivá Obras
 
 
 
 
 
 
 
  Solc > Oració > Cap 14
444

Conscients com som dels nostres deures, ¿podrem passar tot un dia, sense recordar-nos que tenim ànima?

En la meditació diària ha de néixer la constant rectificació, a fin de no sortir-nos del camí.


445

Si s'abandona l'oració, primer es viu de les reserves espirituals..., i després, de la trampa.


446

Meditació. —Temps fix i a hora fixa. —Si no, s'adaptarà a la nostra comoditat: això és falta de mortificació. I l'oració sense mortificació és poc eficaç.


447

Et falta vida interior: perquè no portes a l'oració les preocupacions dels teus i el proselitisme; perquè no t'esforces a veure-hi clar, a treure propòsits concrets i a complir-los; perquè no tens visió sobrenatural en l'estudi, en la feina, en les teves converses, en el teu tracte amb els altres...

—¿Com vas de presència de Déu, conseqüència i manifestació de la teva oració?


448

No?... Perquè no has tingut temps?... —En tens, de temps. A més, ¿com seran les teves obres, si no les has meditat en la presència del Senyor, per ordenar-les? Sense aquesta conversa amb Déu, com acabaràs amb perfecció la labor de la jornada?... —Mira, és com si al·leguessis que et manca temps per estudiar, perquè estàs molt ocupat a explicar unes lliçons... Sense estudi, no es pot fer una bona classe.

L'oració va abans de tot. Si ho entens així i no ho poses en pràctica, no em diguis que et falta temps: senzillament, és que no vols fer-la!


449

Oració, més oració! —Sembla una incongruència ara, en temps d'exàmens, de més feina... Et fa falta: i no solament l'habitual, com a pràctica de pietat; oració, també en les estones perdudes; oració, entre ocupació i ocupació, en comptes de deixar anar la ment en ximpleries.

No hi fa res si —malgrat el teu afany— no aconsegueixes concentrar-te i recollir-te. Pot ser que aquesta meditació valgui més que aquella que vas fer, amb tota comoditat, a l'oratori.


450

Un costum eficaç per aconseguir presència de Déu: cada dia, la primera audiència, per a Jesucrist.


451

L'oració no és prerrogativa de frares: és comesa de cristians, d'homes i dones del món, que se saben fills de Déu.


452

Certament, has de seguir el teu camí: home d'acció... amb vocació de contemplatiu.


453

Catòlic, sense oració?... És com un soldat sense armes.


454

Agraeix al Senyor l'enorme bé que t'ha atorgat, en fer-te comprendre que «una sola cosa és necessària». —I, amb la gratitud, que no manqui diàriament la teva súplica, pels qui encara no el coneixen o no l'han entès.


455

Quan tractaven de «pescar-te», et demanaves d'on treien aquella força i aquell foc que tot ho abranda. —Ara, que fas oració, t'has adonat que és aquesta la font que brolla al voltant dels veritables fills de Déu.


456

Menysprees la meditació... ¿No serà que tens por, que busques l'anonimat, que no goses parlar amb Crist cara a cara?

—Ja veus que hi ha moltes maneres de «menysprear» aquest mitjà, encara que s'afirmi que es practica.


457

Oració: és l'hora de les intimitats santes i de les resolucions fermes.


458

¡Que ben raonada la pregària d'aquella ànima que deia: Senyor, no m'abandonis; ¿no repares que hi ha «una altra persona», que m'estira pels peus?!


459

El Senyor, em tornarà a encendre l'ànima?... —T'asseguren que sí el teu cap i la profunda força d'un desig llunyà, que potser sigui esperança... —En canvi, el cor i la voluntat —d'un en sobra, de l'altra en falta— ho tenyeixen tot d'una melangia paralitzadora i erta, com una ganyota, com una burla amarga.

Escolta la promesa de l'Esperit Sant: «d'aquí a un temps brevíssim, vindrà Aquell que ha de venir i no tardarà. Mentrestant el meu just viurà de fe».


460

La veritable oració, la que absorbeix tot l'individu, no l'afavoreix tant la soledat del desert, com el recolliment interior.


461

Vam fer l'oració de la tarda enmig del camp, cap al tard. Devíem tenir un aspecte força curiós, per a un espectador que no estigués en antecedents: asseguts a terra, en un silenci que només interrompia la lectura d'uns punts de meditació.

Aquella oració en ple camp, «empenyent fort» tots els qui venien amb nosaltres, i l'Església, i les ànimes, resultà grata al Cel i fecunda: qualsevol lloc és apte per a aquest encontre amb Déu.


462

M'agrada que, en l'oració, tinguis aquesta tendència a recórrer molts quilòmetres: contemples terres distintes de les que trepitges; davant els teus ulls hi passa gent d'altres races; sents llengües diverses... És com un ressò d'aquell manament de Jesús: euntes docete omnes gentes —aneu, i ensenyeu a tothom.

Per arribar lluny, sempre més lluny, cala aquest foc d'amor en els qui et volten: i els teus somnis i desigs es faran realitat: abans, més i millor!


463

L'oració alguns cops es desenvoluparà de manera discursiva; d'altres, tal volta poques, plena de fervor; i, potser moltes, seca, seca, seca... Però allò que importa és que tu, amb l'ajuda de Déu, no et descoratgis.

Pensa en el sentinella que fa guàrdia: no sap si el Rei o el Cap de l'Estat és al palau; no té constància del que fa i, en la major part dels casos, el personatge desconeix qui el custodia.

—Amb el nostre Déu no passa res d'això: Ell viu on tu vius; s'ocupa de tu; et coneix i coneix els teus pensaments més íntims...: ¡no abandonis la guàrdia de l'oració!


464

Mira quin conjunt de raonades desraons et presenta l'enemic, per tal que deixis l'oració: «no tinc temps» —i el perds contínuament—; «això no és per a mi», «jo tinc el cor eixut»...

L'oració no és problema de parlar o de sentir, sinó d'estimar. I s'estima, si un s'esforça per intentar dir alguna cosa al Senyor, encara que no es digui res.


465

«Un minut de pregària intensa; amb això n'hi ha prou». —Ho deia un que mai no resava.

—¿Entendria un enamorat que n'hi hauria prou amb contemplar intensament durant un minut la persona estimada?


466

Aquest ideal de guerrejar —i vèncer— en les batalles de Crist, només es farà realitat per l'oració i el sacrifici, la Fe i l'Amor. —Així doncs... ¡a pregar, i a creure, i a sofrir, i a Estimar!


467

La mortificació és el pont llevadís que ens facilita l'entrada en el castell de l'oració.


468

No desmaïs: per indigna que sigui la persona, per imperfecta que resulti l'oració, si aquesta s'alça humil i perseverant, Déu sempre se l'escolta.


469

Senyor, no mereixo que em sentis, perquè sóc dolent, resava una ànima penitent. I afegia: ara... escolta'm quoniam bonus —perquè Tu ets bo.


470

Després d'enviar els seus deixebles a predicar, quan tornen, el Senyor els reuneix i els invita a anar amb Ell a un lloc solitari perquè descansin... ¡Quines coses que els demanaria i els explicaria Jesús! Doncs... l'Evangeli continua essent actual.


471

T'entenc perfectament quan m'escrius sobre el teu apostolat: «faré tres hores d'oració amb la Física. Serà un bombardeig perquè "caigui" una altra posició, que es troba a l'altre costat de la taula de la biblioteca..., i vostè ja el va conèixer quan vingué per aquí».

Recordo la teva alegria, mentre em senties dir que entre l'oració i el treball no hi ha d'haver solució de continuïtat.


472

Comunió dels Sants: la va experimentar bé aquell jove enginyer quan afirmava: «Pare, tal dia, a tal hora, vostè estava pregant per mi».

Aquesta és i serà la primera ajuda fonamental que hem de prestar a les ànimes: l'oració.


473

Acostuma't a resar oracions vocals, al matí, quan et vesteixes, com els nens petits. —I tindràs més presència de Déu després, durant la jornada.


474

El Rosari és eficacíssim per als qui fan servir com a arma la intel·ligència i l'estudi. Perquè aquella aparent monotonia de nens amb la seva Mare, en implorar a Nostra Senyora, va destruint tot germen de vanaglòria i d'orgull.


475

«Verge Immaculada, sé ben bé que sóc un pobre miserable, que no faig més que augmentar cada dia el nombre dels meus pecats...» M'has dit que parlaves així amb la Nostra Mare, l'altre dia.

I et vaig aconsellar, segur, que resessis el Sant Rosari: ¡beneïda monotonia d'avemaries que purifica la monotonia dels teus pecats!


476

Un trist mitjà de no resar el Rosari: deixar-ho per a última hora.

En el moment d'anar-se'n al llit es recita, com a mínim, de mala manera i sense meditar els misteris. Així, difícilment s'evita la rutina, que ofega la vertadera pietat, l'única pietat.


477

El Rosari no es pronuncia solament amb els llavis, mastegant les avemaries, una rera l'altra. Així murmuregen les beates i els beats. —Per a un cristià, l'oració vocal ha d'arrelar-se en el cor, de manera que, durant el rés del Rosari, la ment pugui endinsar-se en la contemplació de cada un dels misteris.


478

Sempre deixes el Rosari per a més tard, i acabes ometent-lo a causa de la son. —Si no disposes d'altres estones, recita'l pel carrer i sense que ningú no se n'adoni. A més, t'ajudarà a tenir presència de Déu.


479

«Resa per mi», li vaig demanar, com faig sempre. I em respongué, estranyat: «és que li passa alguna cosa?»

Vaig haver d'aclarir-li que a tots, en qualsevol instant ens succeeix o ens ocorre alguna cosa; i li vaig afegir que, quan manca l'oració, «passen i pesen més coses».


480

Renova durant el dia els teus actes de contrició: mira que a Jesús se l’ofèn sense parar i, malauradament, no se'l desagreuja al mateix ritme.

Per això des de sempre vaig repetint: els actes de contrició, com més, millor! Fes-me'n tu ressò, amb la teva vida i els teus consells.


481

Si que enamora l'escena de l'Anunciació. —Maria —¡quantes vegades ho hem meditat!— està recollida en oració..., posa els cinc sentits i totes les potències a parlar amb Déu. En l'oració coneix la Voluntat divina; i amb l'oració la fa vida de la seva vida: ¡no oblidis l'exemple de la Mare de Déu!


[Imprimeix]
 
[Tramet-ho]
 
[Agenda electrònica]
 
[Guarda]
 
Tradueix-ho:
Anterior Següent