Quan es pensa amb la ment clara en les misèries de la terra, i es contrasta aquest panorama amb les riqueses de la vida amb Crist, al meu entendre, no es troba més que una paraula que qualifiqui :—amb expressió rotunda:— el camí que tria la gent: bestiesa, bestiesa, bestiesa.

La majoria dels homes, no és que ens equivoquem; ens succeeix una cosa força pitjor: som curts de gambals.

Trista cosa, que no vulguis amagar-te com un carreu, per sostenir l'edifici. Però que et converteixis en pedra, on ensopeguen els altres...: això em sembla de malvats!

No t'escandalitzis perquè hi hagi mals cristians, que s'agiten i no practiquen.

El Senyor :—escriu l'Apòstol:— «ha de pagar a cadascú segons les seves obres»: a tu, per les teves; i a mi, per les meves.

:—Si tu i jo ens decidim a portar-nos bé, de moment hi haurà dos pillets menys al món.

Mentre no lluitis contra la frivolitat, el teu cap semblarà una paradeta dels encants: no guardarà més que utopies, il·lusions i... trastos vells.

Tens una dosi de frescor que, si l'empressis amb sentit sobrenatural, et serviria per ser un cristià formidable... :—Però, tal com la utilitzes, no passes de ser un formidable fresc.

Prenent-t'ho tot així a la lleugera, em recordes aquell vell acudit: que ve el lleó!, li digueren. I contestà el càndid naturalista: :—I què hi fa?: jo caço papallones!

Una persona terrible: l'ignorant i, a la vegada, treballador infatigable. Cultiva, encara que no t'aguantis de vell, l'afany de formar-te més.

Excusa pròpia de l'home frívol i egoista: «no m'agrada comprometre'm en res».

No vols ni una cosa :—el mal:— ni l'altra :—el bé:—... I així, coix de tots dos peus, a més d'equivocar-te de camí, la teva vida queda plena de buit.

In medio virtus... :—La virtut és al bell mig, diu la sàvia sentència, per tal d'apartar-nos dels extremismes. :—Però no vagis a parar en l'equivocació de convertir aquest consell en eufemisme per a encobrir la teva comoditat, murrieria, tebiesa, frescor, manca d'ideals, adotzenament.

Medita aquelles paraules de l'Escriptura Santa: «tant de bo fossis fred, o calent! Mes per tal com ets tebi i no fred, ni calent, estic a punt de vomitar-te de la meva boca».

Mai no arribes al moll. Sempre et quedes en l'accidental! :—Deixa'm que et repeteixi amb l'Escriptura Santa: ¡no fas més que «parlar a l'aire»!

No et comportis com aquells que, escoltant un sermó, en lloc d'aplicar-se personalment la doctrina, jutgen: que bé que li anirà això a en Tal!

A vegades, alguns pensen que la calúmnia no té mala intenció: és la hipòtesi :—diuen:— amb que la ignorància explica allò que desconeix o no comprèn, per tal de donar-se to d'informada.

Però és doblement dolenta: per ignorant i per mentidera.

No parlis amb tanta irresponsabilitat... ¿Que no comprens que, tan aviat com tu llances la primera pedra, d'altres :—en l'anonimat:— organitzen una pedrega?

¿Ets tu mateix el qui crea aquesta atmosfera d'insatisfacció entre els qui t'envolten?

:—Perdona, doncs, que et digui que, a més de malvat, ets... estúpid.

Davant la desgràcia o l'error, resulta una satisfacció ben trista poder dir: «ho havia previst».

Significaria que no t'importava la desventura aliena: perquè hauries d'haver-la remeiat, si ho tenies a la teva mà.

Hi ha moltes maneres de sembrar desorientació... :—N'hi ha prou, per exemple, amb assenyalar l'excepció com a regla general.

Dius que ets catòlic... :—Per això, quina llàstima em fas, quan comprovo que les teves conviccions no són prou sòlides, com per portar-te a viure un catolicisme d'acció, sense solucions de continuïtat i sense excepcions.

Faria riure, si no fos tan dolorosa, aquesta ingenuïtat teva amb la qual acceptes :—per lleugeresa, ignorància, complex d'inferioritat...:— les martingales més tosques.

Els ximples, els desaprensius, els hipòcrites, suposen que els altres són també de la seva condició... I :—encara més penós:—, els tracten com si ho fossin.

Dolent seria que perdessis tu el temps, que no és teu, sinó de Déu, i per a la seva glòria. Però si, a més a més, fas que d'altres el perdin, minves per una banda el teu prestigi i, per l'altra, augmentes el frau de glòria que li has de donar a Déu.

Et manquen la maduresa i el recolliment propis de qui camina per la vida amb la certesa d'un ideal, d'una meta. :—Prega a la Verge Santa, perquè aprenguis a exalçar Déu amb tota l'ànima, sense dispersions de cap mena.