Josemaría Escrivá Obras
 
 
 
 
 
 
 
  Solc > Ambició > Cap 19
608

Davant els qui redueixen la religió a un cúmul de negacions, o es conformen amb un catolicisme de mitja tinta; davant els qui volen posar el Senyor de cara a la paret, o col·locar-lo en un racó de l'ànima...: hem d'afirmar, amb les nostres paraules i amb les nostres obres, que aspirem a fer de Crist un autèntic Rei de tots els cors..., també dels seus.


609

No treballis en empreses apostòliques, construint només per al moment present... Dedica't a aquelles tasques amb l'esperança que d'altres —germans teus amb el mateix esperit— recolliran allò que sembres a tot vent, i remataran els edificis en què tu ara poses els fonaments.


610

Quan de debò t'animi l'esperit cristià, els teus afanys es rectificaran. Ja no sentiràs ànsies d’aconseguir anomenada, sinó de perpetuar el teu ideal.


611

Si no és per construir una obra molt gran, molt de Déu —la santedat—, no val la pena donar-se.

Per això, l’Església —en canonitzar els sants— proclama l’heroïcitat de les seves vides.


612

Quan treballis seriosament pel Senyor, la teva més gran delícia serà que molts et facin la competència.


613

En aquesta hora de Déu, la del teu pas per aquest món, decideix-te de debò a realitzar una cosa que val la pena: el temps urgeix, i ¡és tan noble, tan heroica, tan gloriosa la missió de l’home —de la dona— damunt la terra, quan encén en el foc de Crist els cors mustis i podrits!

—Mereix la pena dur als altres la pau i la felicitat d'una ferma i joiosa croada.


614

Et jugues la vida per l'honra... Juga't l'honra per l'ànima.


615

Per la Comunió dels Sants, has de sentir-te molt unit als teus germans. ¡Defensa sense por aquesta beneïda unitat!

—Si et trobessis sol, les teves nobles ambicions estarien condemnades al fracàs: una ovella aïllada gairebé sempre és una ovella perduda.


616

Em va fer gràcia la teva vehemència. Davant la falta de mitjans materials de treball i sense l'ajuda d'altres, comentaves: «jo no tinc més que dos braços, però de vegades sento la impaciència de ser un monstre amb cinquanta, per sembrar i recollir la collita».

—Demana a l'Esperit Sant aquesta eficàcia..., te la concedirà!


617

Arribaren a les teves mans dos llibres en rus, i et vingueren unes ganes enormes d'estudiar aquella llengua. Imaginaves la formosor de morir com gra de blat en aquella nació, ara tan àrida, i que, amb el temps, donarà abundosos camps de blat...

—Em semblen bé les teves ambicions. Ara, però, dedica't al petit deure, a la gran missió de cada dia, al teu estudi, al teu treball, al teu apostolat i, sobretot, a la teva formació, que —tenint en compte el molt que encara has de podar— no és tasca ni menys heroica, ni menys formosa.


618

¿Per què serveix un estudiant que no estudia?


619

Quan et resulti molt costa amunt estudiar, ofereix a Jesús aquell esforç. Digues-li que continues damunt els llibres, perquè la teva ciència sigui l'arma amb què combatis els seus enemics i li guanyis moltes ànimes... Aleshores, tingues la seguretat que el teu estudi va en camí de fer-se oració.


620

Si perds les hores i els dies, si mates el temps, obres les portes de la teva ànima al dimoni. Aquest comportament equival a suggerir-li: «aquí tens casa teva».


621

Que és difícil no perdre el temps? —T'ho concedeixo... Però mira que l'enemic de Déu, els «altres», no descansen.

A més, recorda't d'aquella veritat que Pau, un campió de l'amor de Déu, proclama: tempus breve est! —aquesta vida se'ns escapa de les mans, i no hi ha possibilitat de recuperar-la.


622

¿T'adones del que comporta que tu siguis o no una persona amb sòlida preparació? —Quantes ànimes!...

—¿I, ara, deixaràs d'estudiar o de treballar amb perfecció?


623

Hi ha dues maneres d'enlairar-se: una —cristiana—, per l'esforç noble i gallard de pujar a fi de servir els altres; i una altra —pagana—, per l'esforç baix i innoble d'enfonsar el proïsme.


624

No m'asseguris que vius de cara a Déu, si no t'esforces a viure —sempre i en tot— amb sincera i clara fraternitat de cara als homes, a qualsevol home.


625

Els «ambiciosos» —de petites personals ambicions miserables— no entenen que els amics de Déu busquin «quelcom», per servei, i sense «ambició».


626

T'omple una ansietat: la pressa per forjar-te aviat, per emmotllar-te, per consumir-te i polir-te, a fi d'arribar a ser la peça harmònica que compleixi eficaçment la labor prevista, la missió assignada..., en el gran camp de Crist.

Molt t'encomano perquè aquest afany t'esperoni a l'hora del cansament, del fracàs, de l'obscuritat..., perquè «la missió assignada en el gran camp de Crist» no pot canviar.


627

Lluita decididament contra aquella falsa humilitat —comoditat, hauries d'anomenar-la—, que t'impedeix comportar-te amb la maduresa del bon fill de Déu: has de créixer!

—¿No et fa vergonya contemplar que els teus germans grans porten anys de treball generós, i tu encara no ets capaç —no vols ser capaç— d'aixecar un dit per ajudar-los?


628

Deixa que es consumeixi la teva ànima en desigs... Desigs d'amor, d'oblit, de santedat, de Cel... No t'aturis a pensar si arribaràs alguna vegada a veure'ls realitzats —com et suggerirà algun saberut conseller—: aviva'ls cada cop més, perquè l'Esperit Sant diu que li agraden els «barons de desigs».

Desigs operatius, que has de posar en pràctica en la tasca quotidiana.


629

Si el Senyor t'ha anomenat «amic», has de respondre a la crida, has de caminar a pas ràpid, amb la urgència necessària, ¡al pas de Déu! Altrament, corres el risc de restar simple espectador.


630

Oblida't de tu mateix... Que la teva ambició sigui la de no viure més que per als teus germans, per a les ànimes, per a l'Església; en una paraula, per a Déu.


631

Enmig del goig de la festa, a Canà, només Maria s'adona de la manca de vi... Fins als detalls més petits de servei arriba l'ànima si, com Ella, hom viu apassionadament pendent del proïsme, per Déu.


[Imprimeix]
 
[Tramet-ho]
 
[Agenda electrònica]
 
[Guarda]
 
Tradueix-ho:
Anterior Següent