Josemaría Escrivá Obras
 
 
 
 
 
 
 
  Solc > Hipocresia > Cap 20
632

La hipocresia fa dur sempre, als qui la cultiven, una vida de mortificació amarga i rancorosa.


633

Davant propostes com la d'Herodes: «aneu i informeu-vos puntualment del que hi ha sobre aquest Nen, i un cop l'haureu trobat, aviseu-me, que jo aniré també a adorar-lo», demanem a l'Esperit Sant la seva ajuda, perquè ens guardi de les «proteccions o de les bones promeses» d'aparents benintencionats.

—No ens faltarà la llum del Paràclit si, com els Mags, busquem la veritat i parlem amb sinceritat.


634

¿Que n'hi ha que es molesten, perquè dius les coses clares?

—Tal vegada es mouen amb la consciència tèrbola, i necessiten encobrir-la així.

—Persevera en la teva conducta, per ajudar-los a reaccionar.


635

Mentre interpretis amb mala fe les intencions d'altri, no tens dret a exigir comprensió per a tu mateix.


636

Dius contínuament que cal corregir, que és necessari reformar. Bé...: reforma't tu! —que força falta et fa—, i ja hauràs començat la reforma.

Mentrestant, no donaré crèdit a les teves proclames de renovació.


637

N'hi ha de tan farisaics que... s'escandalitzen, en sentir que d'altres persones repeteixen justament el mateix que abans escoltaren dels seus llavis.


638

Ets tan tafaner, que sembla que no t'ocupa més missió que la de capbussar-te en la vida del proïsme. I quan, a la fi, has topat amb un home digne, de voluntat enèrgica, que t'ha parat els peus, et lamentes públicament com si t'hagués ofès.

—Fins aquí arriba el teu impudor i la teva consciència deformada..., i la de molts.


639

En una sola jugada, pretens apropiar-te de la «honradesa» de l'opinió vertadera i dels «avantatges» innobles de l'opinió oposada... —D'això, en qualsevol idioma, se'n diu duplicitat.


640

Quina bondat la d'aquells!!... Estan disposats a «disculpar» allò que només mereix lloança.


641

És una vella ensarronada que el perseguidor es digui perseguit... —El poble l'ha denunciada, fa temps, amb una dita ben clara: tirar la pedra i tancar els ulls.


642

¿Serà cert que —malauradament— abunden els qui falten a la justícia amb les seves calúmnies i, en acabat, invoquen la caritat i l'honradesa, per tal que la seva víctima no es pugui defensar?


643

¡Trist ecumenisme el que està en boca de catòlics que maltracten d'altres catòlics!


644

¡Quina equivocada visió de l'objectivitat! Enfoquen les persones o les tasques amb les deformades lents dels seus propis defectes i, amb àcid desvergonyiment, critiquen o es permeten vendre consells.

—Propòsit concret: en corregir o en aconsellar, parlar en la presència de Déu, aplicant aquestes paraules a la nostra conducta.


645

No recorris mai al mètode —sempre deplorable— d'organitzar agressions calumnioses contra ningú... I encara menys en nom de motius moralitzadors, que mai no justifiquen una acció immoral.


646

No hi ha desapassionament ni rectitud d'intenció en els teus consells, si et molesta o consideres una mostra de desconfiança que sentin, també, d'altres persones de provada formació i recta doctrina.

—Si de debò, com assegures, t'interessa el bé de les ànimes, o l'afirmació de la veritat, per què t'ofens?


647

Maria no comunica ni a Josep el misteri que Déu ha obrat en Ella. —Perquè ens acostumem a no ser lleugers, a trobar la sortida adient a les nostres alegries i a les nostres tristeses: sense buscar que ens exalcin o que ens compadeixin. Deo omnis gloria! —tot per a Déu!


[Imprimeix]
 
[Tramet-ho]
 
[Agenda electrònica]
 
[Guarda]
 
Tradueix-ho:
Anterior Següent