| 632 |
 |
La hipocresia fa dur sempre, als qui la cultiven, una vida de mortificació amarga i rancorosa.
|
| 633 |
 |
Davant propostes com la d'Herodes: «aneu i informeu-vos puntualment del que hi ha sobre aquest Nen, i un cop l'haureu trobat, aviseu-me, que jo aniré també a adorar-lo», demanem a l'Esperit Sant la seva ajuda, perquè ens guardi de les «proteccions o de les bones promeses» d'aparents benintencionats.
:—No ens faltarà la llum del Paràclit si, com els Mags, busquem la veritat i parlem amb sinceritat.
|
| 634 |
 |
¿Que n'hi ha que es molesten, perquè dius les coses clares?
:—Tal vegada es mouen amb la consciència tèrbola, i necessiten encobrir-la així.
:—Persevera en la teva conducta, per ajudar-los a reaccionar.
|
| 635 |
 |
Mentre interpretis amb mala fe les intencions d'altri, no tens dret a exigir comprensió per a tu mateix.
|
| 636 |
 |
Dius contínuament que cal corregir, que és necessari reformar. Bé...: reforma't tu! :—que força falta et fa:—, i ja hauràs començat la reforma.
Mentrestant, no donaré crèdit a les teves proclames de renovació.
|
| 637 |
 |
N'hi ha de tan farisaics que... s'escandalitzen, en sentir que d'altres persones repeteixen justament el mateix que abans escoltaren dels seus llavis.
|
| 638 |
 |
Ets tan tafaner, que sembla que no t'ocupa més missió que la de capbussar-te en la vida del proïsme. I quan, a la fi, has topat amb un home digne, de voluntat enèrgica, que t'ha parat els peus, et lamentes públicament com si t'hagués ofès.
:—Fins aquí arriba el teu impudor i la teva consciència deformada..., i la de molts.
|
| 639 |
 |
En una sola jugada, pretens apropiar-te de la «honradesa» de l'opinió vertadera i dels «avantatges» innobles de l'opinió oposada... :—D'això, en qualsevol idioma, se'n diu duplicitat.
|
| 640 |
 |
Quina bondat la d'aquells!!... Estan disposats a «disculpar» allò que només mereix lloança.
|
| 641 |
 |
És una vella ensarronada que el perseguidor es digui perseguit... :—El poble l'ha denunciada, fa temps, amb una dita ben clara: tirar la pedra i tancar els ulls.
|
| 642 |
 |
¿Serà cert que :—malauradament:— abunden els qui falten a la justícia amb les seves calúmnies i, en acabat, invoquen la caritat i l'honradesa, per tal que la seva víctima no es pugui defensar?
|
| 643 |
 |
¡Trist ecumenisme el que està en boca de catòlics que maltracten d'altres catòlics!
|
| 644 |
 |
¡Quina equivocada visió de l'objectivitat! Enfoquen les persones o les tasques amb les deformades lents dels seus propis defectes i, amb àcid desvergonyiment, critiquen o es permeten vendre consells.
:—Propòsit concret: en corregir o en aconsellar, parlar en la presència de Déu, aplicant aquestes paraules a la nostra conducta.
|
| 645 |
 |
No recorris mai al mètode :—sempre deplorable:— d'organitzar agressions calumnioses contra ningú... I encara menys en nom de motius moralitzadors, que mai no justifiquen una acció immoral.
|
| 646 |
 |
No hi ha desapassionament ni rectitud d'intenció en els teus consells, si et molesta o consideres una mostra de desconfiança que sentin, també, d'altres persones de provada formació i recta doctrina.
:—Si de debò, com assegures, t'interessa el bé de les ànimes, o l'afirmació de la veritat, per què t'ofens?
|
| 647 |
 |
Maria no comunica ni a Josep el misteri que Déu ha obrat en Ella. :—Perquè ens acostumem a no ser lleugers, a trobar la sortida adient a les nostres alegries i a les nostres tristeses: sense buscar que ens exalcin o que ens compadeixin. Deo omnis gloria! :—tot per a Déu!
|