Josemaría Escrivá Obras
 
 
 
 
 
 
 
  Solc > Voluntat > Cap 24
769

Per anar endavant, en la vida interior i en l'apostolat, no és la devoció sensible allò que cal; sinó la disposició decidida i generosa, de la voluntat, davant els requeriments divins.


770

Sense el Senyor no podràs fer ni un pas segur. —Aquesta certesa sobre la necessitat de la seva ajuda, et durà a unir-te més a Ell, amb confiança ferma, perseverant, ungida d'alegria i de pau, encara que el camí es faci aspre i pendent.


771

Mira la gran diferència que hi ha entre la manera d'obrar natural i la sobrenatural. La primera comença bé, i acaba després afluixant. La segona s'inicia igualment bé..., però tot seguit s'esforça per tal de continuar encara millor.


772

No és dolent comportar-se bé per nobles raons humanes. —Però... ¡quina diferència quan «manen» les sobrenaturals!


773

Tot contemplant aquella alegria davant el treball dur, demanà aquell amic: però, totes aquestes tasques es fan per entusiasme? —I li respongueren amb alegria i serenitat: «per entusiasme?..., ens hauríem lluït!»; per Dominum Nostrum Iesum Christum! —per Nostre Senyor Jesucrist!, que ens espera contínuament.


774

El món està necessitant que espavilem els endormiscats, que animem els tímids, que guiem els desorientats; en un mot, que els enquadrem en les files de Crist, per tal que no es malbaratin tantes energies.


775

Potser també t'aprofitarà a tu aquella indústria sobrenatural —delicadesa de voluntari amor— que es repetia una ànima molt de Déu, davant les distintes exigències: «ja és hora que et decideixis, de debò, a fer alguna cosa que pagui la pena».


776

¿Quina perfecció cristiana pretens assolir, si sempre fas el teu caprici, «allò que t'agrada»...? Tots els teus defectes, no combatuts, donaran un fruit constant i lògic de males obres. I la teva voluntat —que no estarà temperada en una lluita perseverant— no et servirà de res, quan arribi una ocasió difícil.


777

La façana és d'energia i fermesa. —Però, ¡quanta fluixedat i falta de voluntat per dintre!

—Fomenta la decisió que les teves virtuts no es transformin en disfressa, sinó en hàbits que defineixin el teu caràcter.


778

«En conec algunes i alguns que no tenen forces ni per a demanar socors», em dius disgustat i apenat. —No passis de llarg; la teva voluntat de salvar-te i de salvar-los pot ser el punt de partença de la seva conversió. A més, si fas memòria, t'adonaràs que a tu també et van allargar la mà.


779

La gent flonjota, la que es queixa de mil petiteses ridícules, és la que no sap sacrificar-se en aquestes menuderies diàries per Jesús..., i molt menys encara pels altres.

¡Quina vergonya si el teu capteniment —¡tan dur, tan exigent amb els altres!— pateix d'aquella flongesa en el teu quefer quotidià!


780

Sofreixes molt, perquè veus que no ets a l'altura. Voldries fer més i amb major eficàcia, però sovint actues del tot atabalat, o no t'hi atreveixes.

Contra spem, in spem! —viu d'esperança segura, contra tota esperança. Recolza't en aquesta roca ferma que et salvarà i t'empenyerà. És una virtut teologal, estupenda!, que t'animarà a avançar, sense por de fer-ne un gra massa, i t'impedirà d'aturar-te.

—No em miris així!: sí!, cultivar l'esperança vol dir enrobustir la voluntat.


781

Quan la teva voluntat flaquegi davant el treball habitual, recorda una vegada més aquella consideració: «l'estudi, el treball, és part essencial del meu camí. El descrèdit professional —conseqüència de la mandra— anul·laria o faria impossible la meva labor de cristià. Em cal —així ho vol Déu— l'ascendent del prestigi professional, per tal d'atraure i ajudar els altres».

—No ho dubtis: si abandones la teva tasca, t'apartes —i n'apartes altres— dels plans divins!


782

T'espantava el camí dels fills de Déu, perquè, en nom del Senyor, t'urgien a complir, a negar-te, a sortir de la teva torre de marfil. T'excusaves..., i et confesso que no m'estranya gens aquesta càrrega, que et pesa: un munt de complexos i sinuositats, de melindros i escrúpols, que et deixa inútil.

No t'enfadis si et dic que t'has portat amb més poca enteresa —com si fossis pitjor o inferior— que la gent depravada, pregonera audaç del mal.

Surge et ambula! —alça't i camina, decideix-te!, ¡encara pots alliberar-te d'aquest feix nefast si, amb la gràcia de Déu, escoltes el que Ell demana i, sobretot, si el secundes plenament i de bon grat!


783

És bo que aquestes impaciències et roseguin l'ànima. —Però no tinguis presses; Déu vol la teva decisió de preparar-te seriosament durant els anys o mesos necessaris, i hi compta. —No li mancava raó a aquell emperador: «el temps i jo contra uns altres dos».


784

Així definia la gelosia o l'enveja un home recte: «molt mala voluntat deuen tenir, per a enterbolir una aigua tan clara».


785

¿Que si has de mantenir-te silenciós i inactiu?... —Davant l'agressió injusta a la llei justa, no!


786

Cada dia et vas tornant més «boig»... —Es coneix en aquella seguretat i en aquell aplom formidable, que et dóna el fet de saber que treballes per Crist.

—Ja ho ha proclamat l'Escriptura Santa: vir fidelis, multum laudabitur —l'home fidel, de tothom mereix lloances.


787

Mai no t'havies sentit més absolutament lliure que ara, que la teva llibertat està teixida d'amor i de despreniment, de seguretat i d'inseguretat: perquè gens no refies de tu i tot de Déu.


788

¿Has vist com s'estanquen les aigües als pantans, per als temps de sequera?... De la mateixa manera, per aconseguir aquesta igualtat de caràcter que necessites en el temps de dificultat, has d'estancar l'alegria, les raons clares i les llums que Déu t'envia.


789

En extingir-se les flamarades del primer entusiasme, l'avenç a les fosques es torna penós. —Però aquest progrés, que costa, és el més ferm. I després, quan menys ho esperis, cessarà la fosca i tornaran l'entusiasme i el foc. Persevera!


790

Als seus fills, Déu ens vol com a forces d'ofensiva. —No podem estar-nos a l'expectativa: el que ens toca és lluitar, allà on ens trobem, com un exèrcit en ordre de batalla.


791

No es tracta de realitzar les teves obligacions precipitadament, sinó de portar-les a terme sense pausa, al pas de Déu.


792

No et falta el tracte agradable de conversador intel·ligent... Però també ets molt apàtic. —«Si no em busquen...», t'excuses. —Si no canvies —puntualitzo— i no vas a l’encontre dels qui t'esperen, mai no podràs ser un apòstol eficaç.


793

Tres punts importantíssims per arrossegar les ànimes al Senyor: que t'oblidis de tu, i pensis només en la glòria del teu Pare Déu; que sotmetis filialment la teva voluntat a la Voluntat del Cel, com t'ensenyà Jesucrist; que secundis dòcilment les llums de l'Esperit Sant.


794

Tres dies i tres nits busca Maria el Fill que s'ha perdut. Tant de bo puguem dir tu i jo que la nostra voluntat de trobar Jesús tampoc no coneix descans.


[Imprimeix]
 
[Tramet-ho]
 
[Agenda electrònica]
 
[Guarda]
 
Tradueix-ho:
Anterior Següent