Josemaría Escrivá Obras
 
 
 
 
 
 
 
  Solc > Cor > Cap 25
795

El que cal per aconseguir la felicitat, no és una vida còmoda, sinó un cor enamorat.


796

Després de vint segles, hem de pregonar amb seguretat plena que l'esperit de Crist no ha perdut la seva força redemptora, l'única que sacia els anhels del cor humà. —Comença per ficar aquesta veritat en el teu, que estarà en perpetua inquietud —com escriví Sant Agustí— mentre no el posis del tot en Déu.


797

Estimar és... no albergar més que un sol pensament, viure per a la persona estimada, no pertànyer-se, estar sotmès venturosament i lliurement, amb l'ànima i el cor, a una voluntat aliena... i a la vegada pròpia.


798

Encara no estimes el Senyor com l'avar les seves riqueses, com una mare el seu fill..., ¡encara et preocupes massa de tu mateix i de petiteses teves! Tot i això, notes que Jesús ja s'ha fet indispensable en la teva vida...

—Doncs, tan aviat com corresponguis completament a la seva crida, et serà també indispensable en cada un dels teus actes.


799

¡Crida-li-ho fort, que aquest crit és dèria d'enamorat!: ¡Senyor, encara que t'estimo..., no et refiïs de mi! ¡Lliga'm a Tu, cada dia més!


800

No ho dubtis: el cor ha estat creat per a estimar. Fiquem, doncs, Nostre Senyor Jesucrist en tots els nostres amors. Si no, el cor buit es venja, i s'omple de les baixeses més menyspreables.


801

No existeix cor més humà que el d'una criatura que desborda sentit sobrenatural. Pensa en Santa Maria, la plena de gràcia, Filla de Déu Pare, Mare de Déu Fill, Esposa de Déu Esperit Sant: en el seu Cor hi cap la humanitat sencera sense diferències ni discriminacions. —Cada un és el seu fill, la seva filla.


802

Les persones, quan tenen el cor molt petit, sembla com si guardessin els seus afanys en un calaix pobre i apartat.


803

En tractar els qui et volten, has de conduir-te cada dia amb molta comprensió, amb molt afecte, juntament —és clar— amb tota l'energia necessària: si no, la comprensió i l'afecte es converteixen en complicitat i en egoisme.


804

Deia —sense humilitat de gargot— aquell amic nostre: «no m'ha calgut aprendre a perdonar, perquè el Senyor m'ha ensenyat a estimar».


805

Perdonar. ¡Perdonar amb tota l'ànima i sense cap escletxa de rancor! Actitud sempre gran i fecunda.

—Aquest fou el gest de Crist quan fou enclavat a la creu: «Pare, perdona'ls, perquè no saben el que fan», i d'allí vingué la teva salvació i la meva.


806

Força pena et va produir el comentari, ben poc cristià, d'aquella persona: «perdona els teus enemics —et deia—: no imagines la ràbia que els fa!»

—No et vas poder contenir, i vas replicar amb pau: «no vull malvendre l'amor amb la humiliació del proïsme. Perdono, perquè estimo, amb fam d'imitar el Mestre».


807

Evita amb delicadesa tot allò que pugui ferir el cor dels altres.


808

¿Per què, entre deu maneres de dir que «no», has d'escollir sempre la més antipàtica? —La virtut no vol ferir.


809

Mira: hem d'estimar Déu no solament amb el nostre cor, sinó amb el «Seu», i amb el de tota la humanitat de tots els temps...: si no, farem curt en la correspondència al seu Amor.


810

Em dol que, els qui s'han donat a Déu, presentin la imatge de concos o donin ocasió perquè se'ls prengui com a tals: ¡si tenen l'Amor per antonomàsia! —Concos seran, si no saben estimar el Qui tant estima.


811

Algú ha comparat el cor a un molí, que es mou pel vent de l'amor, de la passió...

Efectivament, aquest «molí» pot moldre blat, ordi, fems... —Depèn de nosaltres!


812

El dimoni —pare de la mentida i víctima de la seva supèrbia— intenta imitar el Senyor fins en la manera de fer prosèlits. T'hi has fixat?: igual que Déu es val dels homes per salvar ànimes i portar-les a la santedat, satanàs se serveix d'altres persones, per a destorbar aquesta labor i fins i tot per a perdre-les. I —no t'espantis— de la mateixa manera que Jesús busca, com a instruments, els més pròxims —parents, amics, col·legues, etc.—, el dimoni també intenta, amb freqüència, moure aquests éssers més estimats, per induir al mal.

Per això, si els llaços de la sang es converteixen en lligams, que t'impedeixen seguir els camins de Déu, talla'ls amb decisió. I potser la teva determinació deslligui també els qui es trobaven enredats en les malles de Llucifer.


813

Gràcies, Jesús meu!, perquè has volgut fer-te perfecte Home, amb un Cor amant i amabilíssim, que estima fins a la mort i pateix; que s'omple de goig i de dolor; que s'entusiasma amb els camins dels homes, i ens mostra el que duu al Cel; que se subjecta heroicament al deure, i es condueix per la misericòrdia; que vetlla pels pobres i pels rics; que té cura dels pecadors i dels justos...

—¡Gràcies, Jesús meu, i dóna'ns un cor a mida del Teu!


814

Demana a Jesús que et concedeixi un Amor com a foguera de purificació, on la teva pobra carn —el teu pobre cor— es consumeixi, i es netegi de totes les misèries terrenals... I, buit de tu mateix, s'ompli d'Ell. Demana-li que et concedeixi una aversió radical a les coses mundanes: que només et sostingui l'Amor.


815

Has vist molt clara la teva vocació —estimar Déu—, però només amb el cap. M'assegures que has ficat el cor en el camí..., però de vegades et distreus, i fins i tot intentes girar la mirada enrera: és senyal que no l'hi has ficat del tot. —Afina!


816

«He vingut —així s'expressa el Mestre— a enfrontar l'home contra el seu pare, la filla contra la mare i la nora contra la sogra...». Complint el que Ell t'exigeix, demostraràs que els estimes veritablement. Per això, no t'escudis en l'afecte que els tens —total, ha de ser—, a l'hora del teu sacrifici personal. Si no, creu-me, anteposes, a l'amor de Déu, el dels teus pares; i, al dels teus pares, el teu amor propi.

—¿Has entès ara, amb més profunditat, la congruència de les paraules evangèliques?


817

El cor! De tant en tant, sense poder evitar-ho, s'hi projecta una ombra de llum humana, un record barroer, trist, «de poble»...

—Acut de seguida al Sagrari, físicament o espiritualment: i tornaràs a la llum, a l'alegria, a la Vida.


818

La freqüència amb què visitem el Senyor està en funció de dos factors: fe i cor; veure la veritat i estimar-la.


819

L'Amor s'enrobusteix també amb negació i mortificació.


820

Si tinguessis un cor gran i un poc més de sinceritat, no t'aturaries a mortificar, ni et sentiries mortificat..., per detallets.


821

Si t'enfades —de vegades és un deure; d'altres, una flaquesa—, que duri només pocs minuts. I a més, sempre amb caritat: estimació!


822

Renyar?... Moltes vegades és necessari. Però ensenyant a corregir el defecte. Mai, per un desfogament del teu mal caràcter.


823

Quan cal corregir, s'ha d'actuar amb claredat i amabilitat; sense excloure un somrís als llavis, si s'escau. Mai —o molt rarament—, agafant-s'ho a la valenta.


824

¿Et sents dipositari del bé, i de la veritat absoluta i, per tant, investit d'un títol personal o d'un dret a desarrelar el mal sigui com sigui?

—Per aquest camí no arranjaràs res: ¡només per Amor i amb amor!, recordant que l'Amor t'ha perdonat i et perdona tant.


825

Estima'ls, els bons, perquè estimen Crist... —I estima també els qui no se l'estimen, perquè tenen aquesta desgràcia..., i especialment perquè Ell estima els uns i els altres.


826

La gent d'aquella terra —tan apartada de Déu, tan desorientada— t'ha recordat les paraules del Mestre: «van com ovelles sense pastor».

—I has sentit que a tu també se t'omplen les entranyes de compassió...: decideix-te, des del lloc que ocupes, a donar la vida en holocaust per tothom.


827

Els pobres —deia aquell amic nostre— són el meu millor llibre espiritual i el motiu principal per a les meves pregàries. Em dolen ells, i Crist em dol amb ells. I, perquè em dol, comprenc que l'estimo i que els estimo.


828

Posant l'amor de Déu enmig de l'amistat, aquest afecte es depura, s'engrandeix, s'espiritualitza; perquè es cremen les escòries, els punts de vista egoistes, les consideracions excessivament carnals. No ho oblidis: l'amor de Déu ordena més bé els nostres afectes, els fa més purs, sense minvar-los.


829

Aquesta situació et crema: ¡se t'ha apropat Crist, quan no eres més que un miserable leprós! Fins aleshores, només cultivaves una qualitat bona: un interès generós pels altres. Després d'aquell encontre, vas aconseguir la gràcia de veure Jesús en ells, t'enamorares d'Ell i ara l'estimes en ells..., i et sembla molt poc —tens raó!— l'altruisme que abans t'empenyia a prestar uns serveis als altres.


830

Acostuma't a posar el teu pobre cor en el Dolç i Immaculat Cor de Maria, perquè te'l purifiqui de tanta escòria, i et dugui al Cor Sacratíssim i Misericordiós de Jesús.


[Imprimeix]
 
[Tramet-ho]
 
[Agenda electrònica]
 
[Guarda]
 
Tradueix-ho:
Anterior Següent