Fomenta, en la teva ànima i en el teu cor :—en la teva intel·ligència i en el teu voler:—, l'esperit de confiança i d'abandó en la Voluntat amorosa del Pare celestial... :—D'allí neix la pau interior que anheles.

¿Quina pau pots tenir si :—contra les «estrebades» de la gràcia:— et deixes arrossegar per aquelles passions, que ni tan sols intentes dominar?

El cel empeny cap amunt; tu :—¡només tu: no busquis excuses!:—, cap avall... :—I d'aquesta manera, t'esquinces.

Tant la pau, com la guerra, són dins nostre.

No es pot arribar al triomf, a la pau, si manquen la lleialtat i la decisió de vèncer en el combat.

Un remei contra aquestes inquietuds teves: tenir paciència, rectitud d'intenció, i mirar les coses amb perspectiva sobrenatural.

Allunya de seguida de tu :—¡si Déu és amb tu!:— el temor i la pertorbació d'esperit...: evita d'arrel aquestes reaccions, que només serveixen per multiplicar les temptacions i acréixer el perill.

Encara que tot s'enfonsi i s'acabi, encara que els esdeveniments es presentin a l'inrevés del que s'havia previst, amb tremenda adversitat, no s'hi guanya res, amoïnant-s'hi. A més, recorda l'oració confiada del profeta: «el Senyor és el nostre Jutge, el Senyor és el nostre Legislador, el Senyor és el nostre Rei; és Ell qui ens ha de salvar».

:—Resa-la devotament, cada dia, a fi d'acomodar la teva conducta als designis de la Providència, que ens governa per al nostre bé.

Si :—pel fet de tenir la mirada fita en Déu:— saps mantenir-te serè davant les preocupacions, si aprens a oblidar les petiteses, les rancúnies i les enveges, t'estalviaràs la pèrdua de moltes energies, que et fan falta per treballar amb eficàcia, en servei dels homes.

Aquell amic ens confiava sincerament que no s'havia avorrit mai, perquè mai no s'havia trobat sol, sense el nostre Amic. :—Era al caient de la tarda, amb un silenci dens... Vas sentir molt viva la presència de Déu... I, amb aquella realitat, quina pau!

Una salutació vibrant d'un germà et recordà, en aquell ambient viatger, que els camins honestos del món estan oberts per a Crist: només falta que ens llancem a recórrer-los, amb esperit de conquesta.

Sí, Déu ha creat el món per als seus fills, perquè l'habitin i el santifiquin: què esperes?

Ets extraordinàriament feliç. A vegades, quan t'adones que un fill de Déu l'abandona, sents :—enmig de la teva pau i del teu goig íntims:— un dolor d'afecte, una amargor, que ni torba ni inquieta.

:—Bé, però... ¡posa-hi tots els mitjans perquè reaccioni..., i confia amb certitud en Jesucrist! Així les aigües tornen sempre a mare.

Quan t'abandonis de veritat en el Senyor, aprendràs a acontentar-te amb allò que vingui, i a no perdre la serenitat, si les tasques :—a pesar d'haver-hi posat tot el teu esforç i els mitjans oportuns:— no surten al teu gust... Perquè hauran «sortit» com li convé a Déu que surtin.

Continues tenint distraccions i faltes, i et dolen! Ensems, camines amb una alegria que sembla que et farà esclatar.

Per això, perquè et dolen :—dolor d'amor:—, els teus fracassos ja no et treuen la pau.

Quan ens trobem a les fosques, encegada i inquieta l'ànima, hem d'acudir, com Bartimeu, a la Llum. Repeteix, crida, insisteix amb més força, Domine, ut videam! :—¡Senyor, que hi vegi!... I es farà el dia per als teus ulls, i podràs gaudir amb la lluminària que Ell et concedirà.

Lluita contra les asprors del teu caràcter, contra els teus egoismes, contra la teva comoditat, contra les teves antipaties... A més de l'obligació de ser corredemptors, el premi que rebràs :—pensa-ho bé:— tindrà relació directíssima amb la sembra que hagis fet.

Tasca del cristià: ofegar el mal en abundància de bé. No es tracta de campanyes negatives, ni de ser anti-res. Al contrari: viure d'afirmació, plens d'optimisme, amb joventut, alegria i pau; veure tothom amb comprensió: els qui segueixen Crist i els qui l'abandonen o no el coneixen.

:—Comprensió, però, no vol pas dir abstencionisme, ni indiferència, sinó activitat.

Per caritat cristiana i per elegància humana, has d'esforçar-te a no crear un abisme amb ningú..., i a deixar sempre una sortida al proïsme, perquè no s'allunyi encara més de la Veritat.

La violència no és bon sistema per a convèncer..., i molt menys encara en l'apostolat.

El violent sempre perd, encara que guanyi la primera batalla..., perquè acaba rodejat de la solitud de la seva incomprensió.

La tàctica del tirà és aconseguir que es barallin entre si els qui, units, podrien fer-lo caure. :—Vell artifici usat per l'enemic :—pel diable i pels seus corifeus:—, a fi de desbaratar molts plans apostòlics.

Aquells..., que veuen contrincants on només hi ha germans, neguen amb les obres la seva professió de cristians.

Amb la polèmica agressiva, que humilia, rarament es resol una qüestió. I, certament, mai no s'aconsegueix un aclariment quan, entre els qui disputen, hi ha un fanàtic.

No m'explico la teva enrabiada, ni el teu desencís. T'han correspost amb la teva mateixa moneda: el delit en les injúries, a través de la paraula i de les obres.

Aprofita la lliçó i, d'ara endavant, no m'oblidis que també tenen cor els qui conviuen amb tu.

Perquè no em perdessis la pau, en aquells temps de dura i injusta contradicció, et vaig recordar: «si ens obren el cap, no hi donarem més importància: serà que l'hem de portar obert».

Paradoxa: des que em vaig decidir a seguir el consell del Salm: «llença sobre el Senyor les teves preocupacions, i Ell et sostindrà», cada dia tinc menys preocupacions al cap... I al mateix temps, amb el treball adient, es resol tot, amb més claredat!

Santa Maria és :—així la invoca l'Església:— la Reina de la pau. Per això, quan s'esvalota la teva ànima, l'ambient familiar o el professional, la convivència a la societat o entre els pobles, aclama-la sense parar amb aquest títol: Regina pacis, ora pro nobis! :—Reina de la pau, pregueu per nosaltres! ¿Ho has provat, si més no, quan perds la tranquil·litat?... :—Et sorprendràs de la seva immediata eficàcia.