Josemaría Escrivá Obras
 
 
 
 
 
 
 
  Solc > Més enllà > Cap 28
875

El veritable cristià està sempre disposat a comparèixer davant Déu. Perquè, en cada instant —si lluita per viure com a home de Crist—, es troba preparat per a complir el seu deure.


876

De cara a la mort, serè! —És així que et vull. —No amb l'estoïcisme fred del pagà; sinó amb el fervor del fill de Déu, que sap que la vida es canvia, no es pren. —Morir?... Viure!


877

Doctor en Dret i en Filosofia, preparava una oposició a càtedra, a la Universitat de Madrid. Dues carreres brillants, realitzades amb brillantor.

Vaig rebre un avís seu: estava malalt, i desitjava que l'anés a veure. Vaig arribar a la pensió, on s'allotjava. —«Pare, em moro», fou la seva salutació. El vaig animar, amb afecte. Volgué fer confessió general. Aquella nit traspassà.

Un arquitecte i un metge m'ajudaren a amortallar-lo. —I, a la vista d'aquell cos jove, que ràpidament començà a descompondre's..., tots tres coincidírem en això: que les dues carreres universitàries no valien res, comparades amb la carrera definitiva que, com a bon cristià, acabava de coronar.


878

Tot s'arregla, llevat de la mort...I la mort ho arregla tot.


879

La mort arribarà inexorable. Per tant, ¡quina buida vanitat, el fet de centrar l'existència en aquesta vida! Mira com pateixen tantes i tants. A uns, perquè s'acaba, els dol de deixar-la; a uns altres, perquè dura, els avorreix... No hi ha lloc, en cap cas, per a l'errat sentit de justificar el nostre pas per la terra com un fi.

S'ha de sortir d'aquesta lògica, i afermar-se en l'altra: en l'eterna. Cal un canvi total: buidar-se d'un mateix, dels motius egocèntrics, que són caducs, per tal de renéixer en Crist, que és etern.


880

Quan pensis en la mort, tot i els teus pecats, no tinguis por... Perquè Ell ja sap que te l'estimes..., i de quina pasta estàs fet. —Si tu el busques, t'acollirà com el pare al fill pròdig: però has de buscar-lo!


881

Non habemus hic manentem civitatem —no es troba en aquesta terra el nostre estatge definitiu. —I, a fi que no ho oblidem, apareix cruament, de vegades, aquesta veritat a l'hora de la mort: incomprensió, persecució, menyspreu... —I sempre la soledat, perquè —encara que estiguem rodejats d'afecte— cadascú es mor tot sol.

—Deixem anar ja totes les amarres! Preparem-nos contínuament per a aquest pas, que ens portarà a la presència eterna de la Trinitat Santíssima.


882

El temps és el nostre tresor, els «diners» per comprar l'eternitat.


883

T'has consolat amb la idea que la vida és com gastar-se, és cremar-la en el servei de Déu. —Així, gastant-nos íntegrament per Ell, vindrà l'alliberament de la mort, que ens durà la possessió de la Vida.


884

Aquell capellà amic treballava pensant en Déu, agafat a la seva mà paterna, i ajudant els altres perquè assimilessin aquestes idees mares. Per això, es deia: quan tu et moriràs, tot anirà bé, perquè continuarà ocupant-se'n Ell.


885

No me'n facis una tragèdia, de la mort!, perquè no ho és. Únicament als fills desamorats no els entusiasma l'encontre amb els seus pares.


886

Totes les coses d'aquí baix són un grapat de cendra. Pensa en els milions de persones —ja difuntes— «importants» i «recents», de les quals no se'n recorda ningú.


887

Aquesta ha estat la gran revolució cristiana: convertir el dolor en sofriment fecund; d'un mal, fer-ne un bé. Hem desposseït el diable d'aquesta arma...; i, amb ella, conquistem l'eternitat.


888

Tremend es revelarà el judici per als qui, bo i sabent perfectament el camí, i havent-lo ensenyat i exigit als altres, no l'hagin recorregut ells mateixos.

—Déu els judicarà i els condemnarà amb les seves pròpies paraules.


889

El purgatori és una misericòrdia de Déu, per netejar els defectes dels qui desitgen identificar-se amb Ell.


890

Només l'infern és càstig del pecat. La mort i el judici no en són més que conseqüències, que no temen els qui viuen en gràcia de Déu.


891

Si mai t'intranquil·litza el pensament de la nostra germana la mort, perquè, et veus tan poca cosa!, anima't i considera: ¿què serà aquell Cel que ens espera, quan tota la bellesa i la grandesa, tota la felicitat i l'Amor infinits de Déu s'aboquin en el pobre vas de terrissa que és la criatura humana, i la sadollin eternament, sempre amb la novetat d'un goig nou?


892

Quan hom xoca amb l'amarga injustícia d'aquesta vida, ¡com frueix l'ànima recta, pensant en la Justícia del seu Déu etern! —I, dins del coneixement de les pròpies misèries, se li escapa, amb desigs eficaços, aquella exclamació paulina: non vivo ego —no sóc jo qui viu ara!, és Crist el qui viu en mi!: i hi viurà eternament.


893

¡Que content s'ha de morir, quan s'han viscut heroicament tots els minuts de la vida! T'ho puc assegurar perquè he presenciat l'alegria dels qui, amb serena impaciència, durant molts anys, s'han preparat per aquell encontre.


894

Prega perquè ningú de nosaltres falli al Senyor. —No ens serà difícil, si no fem el ximple. Perquè el nostre Pare Déu ajuda en tot: fins fent temporal aquest exili nostre en el món.


895

El pensament de la mort t'ajudarà a cultivar la virtut de la caritat, perquè potser aquell instant concret de convivència és l'últim en el qual coincideixes amb aquest o amb l'altre...: ells o tu, o jo, podem faltar en qualsevol moment.


896

Deia una ànima ambiciosa de Déu: ¡per sort, els homes no som eterns!


897

Em va fer meditar aquella notícia: cinquanta-un milions de persones moren a l'any; noranta-set cada minut. El pescador —ja ho digué el Mestre— llança les seves xarxes al mar, el Regne de Déu s'assembla a una xarxa d'arrossegament..., i d'allí seran escollits els bons; els dolents, els qui no reuneixen condicions, rebutjats per sempre! Cinquanta-un milions moren a l'any, noranta-set cada minut: digues-ho també a d'altres.


898

En cos i ànima ha pujat al Cel la nostra Mare. Repeteix-li que, com a fills, no ens volem separar d'Ella... T'escoltarà!


[Imprimeix]
 
[Tramet-ho]
 
[Agenda electrònica]
 
[Guarda]
 
Tradueix-ho:
Anterior Següent