Josemaría Escrivá Obras
 
 
 
 
 
 
 
  Solc > Propaganda > Cap 30
927

Te n'has de convèncer: el teu apostolat consisteix a difondre bondat, llum, entusiasme, generositat, esperit de sacrifici, constància en el treball, profunditat en l'estudi, amplitud en l'entrega, estar al dia, obediència absoluta i alegre a l'Església, caritat perfecta.

—Ningú no dóna el que no té.


928

Per a tu, jove encara, que tot just acabes d'emprendre el camí, aquest consell: com que Déu s'ho mereix tot, procura destacar professionalment, perquè puguis després propagar les teves idees amb més eficàcia.


929

No ho oblidis: tant més convencem, com més convençuts estem.


930

«No s'encén el llum per posar-lo a sota d'una mesura, sinó en un candeler, a fi que il·lumini tots els de la casa; brilli així la vostra llum davant els homes, de manera que vegin les vostres bones obres i glorifiquin el vostre Pare que està en el cel».

I, al final del seu pas per la terra, mana: euntes docete —aneu i ensenyeu. Vol que la seva llum brilli en la conducta i en les paraules dels seus deixebles, en les teves també.


931

Resulta xocant la freqüència amb què tants, en nom de la llibertat!, tenen por —i s'hi oposen!— al fet que els catòlics siguin senzillament bons catòlics.


932

Guarda't dels propagadors de calúmnies i insinuacions, que uns recullen per lleugeresa i uns altres per mala fe, destruint la serenitat de l'ambient i enverinant l'opinió pública.

De vegades, la veritable caritat demana que es denunciïn aquests atropellaments i els seus promotors. Si no, amb la seva consciència desviada o poc formada, ells i els qui els senten podrien raonar així: callen, per tant atorguen.


933

Vociferen els sectaris contra allò que anomenen «el nostre fanatisme», perquè els segles passen i la Fe catòlica resta immutable.

En canvi, el fanatisme dels sectaris —perquè no guarda relació amb la veritat— canvia en cada temps de vestidura, alçant contra la Santa Església l'espantall de meres paraules, buides de contingut, pels seus fets: «llibertat», que encadena; «progrés», que fa tornar a la selva; «ciència», que amaga ignorància... Sempre un pavelló que encobreix vella mercaderia avariada.

¡Tant de bo es faci cada dia més fort «el teu fanatisme» per la Fe, única defensa de l'única Veritat!


934

No t'espantis ni et sorprenguis, davant l'obstinació d'alguns. Mai no deixarà d'haver-hi fatus que esgrimiran, donant-se to de cultura, l'arma de la seva ignorància.


935

¡Quina pena comprovar com marxen units, per passions distintes —però units contra els cristians, fills de Déu—, els qui odien el Senyor i alguns que afirmen que estan al seu servei!


936

En certs ambients, sobretot en els de l'esfera intel·lectual, s'aprecia i es palpa com una consigna de sectes, servida de vegades fins i tot per catòlics, que —amb cínica perseverança— manté i propaga la calúmnia, per tal de projectar ombres damunt l'Església, o damunt persones o entitats, contra tota veritat i tota lògica.

Resa diàriament, amb fe: ut inimicos Sanctae Ecclesiae —enemics, perquè així es proclamen ells— humiliare digneris, te rogamus audi nos! Que confongueu, Senyor, els qui us persegueixen, amb la claredat de la vostra llum, que estem decidits a propagar.


937

¿Que és vella aquesta idea del catolicisme, i per tant inacceptable?... —Més antic és el sol, i no ha perdut la seva llum; més arcaica l'aigua, i encara lleva la set i refresca.


938

No es pot tolerar que ningú, ni que sigui amb bon fi, falsegi la història o la vida. —Però suposa una gran equivocació aixecar un pedestal als enemics de l'Església, que han gastat els seus dies en aquella persecució. Te n'has de convèncer: la veritat històrica no pateix, perquè un cristià no col·labori a construir un pedestal, que no ha d'existir: ¿des de quan s'ha col·locat l'odi com a model?


939

La propaganda cristiana no necessita provocar antagonismes, ni maltractar els qui no coneixen la nostra doctrina. Si es procedeix amb caritat —caritas omnia suffert!, l'amor ho suporta tot—, qui era contrari, defraudat del seu error, pot acabar comprometent-se sincerament i delicadament. —No obstant això, no hi caben cessions en el dogma, en nom d'una ingènua «amplitud de criteri», perquè, qui actués així, s'exposaria a quedar-se fora de l'Església: i, en comptes d’aconseguir el bé per a d'altres, es faria mal a si mateix.


940

El cristianisme és «insòlit», no s'acomoda a les coses d'aquest món. I aquest és potser el seu «inconvenient més gran», i la bandera dels mundans.


941

Alguns no saben res de Déu..., perquè no se'ls ha parlat en termes comprensibles.


942

On no t'hi arribi la intel·ligència, demana que pugui fer-ho la santa pilleria, per servir més i millor a tothom.


943

Creu-me, l'apostolat, la catequesi, ordinàriament, ha de ser capil·lar: d'un a un. Cada creient amb el seu company immediat.

Als fills de Déu ens importen totes les ànimes, perquè ens importa cada ànima.


944

Empara't en la Verge, Mare del Bon Consell, perquè de la teva boca no en surtin mai ofenses a Déu.


[Imprimeix]
 
[Tramet-ho]
 
[Agenda electrònica]
 
[Guarda]
 
Tradueix-ho:
Anterior Següent