Josemaría Escrivá Obras
 
 
 
 
 
 
 
  Solc > Penitència > Cap 32
978

Nostre Senyor Jesús ho vol: cal seguir-lo de prop. No hi ha altre camí. Aquella és l'obra de l'Esperit Sant en cada ànima —en la teva—: sigues dòcil, no oposis obstacles a Déu, fins que faci de la teva pobra carn un Crucifix.


979

Si la paraula amor surt moltes vegades de la boca, sense estar recolzada amb petits sacrificis, arriba a cansar.


980

Des de tots els punts de vista, és d'una importància extraordinària la mortificació.

—Per raons humanes, perquè qui no sap dominar-se a si mateix mai no influirà positivament en els altres, i el vencerà l'ambient, tant bon punt afalagui els seus gustos personals: serà un home sense energia, incapaç de fer un esforç gran quan calgui.

—Per raons divines: ¿no et sembla just que, amb aquests petits actes, demostrem el nostre amor i acatament a qui tot ho donà per nosaltres?


981

L'esperit de mortificació, més que com una manifestació d'Amor, brota com una de les seves conseqüències. Si falles en aquelles petites proves, ho has de reconèixer, flaqueja el teu amor a l'Amor.


982

¿No t'has fixat que les ànimes mortificades, per la seva senzillesa, fins en aquest món frueixen més de les coses bones?


983

Sense mortificació, no hi ha felicitat a la terra.


984

Quan et decideixis a ser mortificat, la teva vida interior millorarà i seràs molt més fecund.


985

No ho hem d'oblidar: en totes les activitats humanes, cal que hi hagi homes i dones amb la Creu de Crist en les seves vides i en les seves obres, alçada, visible, reparadora; símbol de la pau, de l'alegria; símbol de la Redempció, de la unitat del gènere humà, de l'amor que Déu Pare, Déu Fill i Déu Esperit Sant, la Trinitat Beatíssima ha tingut i continua tenint a la humanitat.


986

“¿No se'n riurà, Pare, si li dic que —fa uns dies— em vaig sorprendre oferint al Senyor, d'una manera espontània, el sacrifici del temps que em comportava haver d'arreglar, a un dels meus menuts, una joguina espatllada?”

—No somric, em fa goig!: perquè, amb aquest Amor, s'ocupa Déu de recompondre els nostres desperfectes.


987

Sigues mortificat, però no carrincló ni amargat. —Sigues recollit, però no encongit.


988

Un dia sense mortificació és un dia perdut, perquè no ens hem negat, no hem viscut l'holocaust.


989

¿No has contrariat, alguna vegada, en alguna cosa, els teus gustos, els teus capricis? —Mira que Qui t'ho demana està clavat en una Creu —patint en tots els seus sentits i potències—, i una corona d'espines li cobreix el cap... per tu.


990

Et presentes com un teòric formidable... —Però ¡no cedeixes ni en menuderies insignificants! —¡No hi crec en aquell esperit de mortificació teu!


991

Tenir cura de les coses petites vol dir una mortificació constant, camí per fer més agradable la vida als altres.


992

M'estimo més les virtuts que les austeritats, diu amb altres paraules Jahvé al poble escollit, que s'enganya amb certes formalitats externes.

—Per això, hem de cultivar la penitència i la mortificació, com a mostres vertaderes d'amor a Déu i al proïsme.


993

En la meditació, la Passió de Crist surt del marc fred de la història o de la piadosa consideració, per presentar-se davant els ulls, terrible, aclaparadora, cruel, sagnant..., plena d'Amor.

—I se sent que el pecat no es redueix a una petita «falta d'ortografia»: és crucificar, esqueixar a martellades les mans i els peus del Fill de Déu, i fer-li saltar el cor.


994

Si de debò desitges ser ànima penitent —penitent i alegre—, has de defensar, per damunt de tot, els temps diaris d'oració —d'oració íntima, generosa, prolongada—, i has de procurar que aquests temps no siguin a tres quarts de quinze, sinó a una hora fixa, sempre que et resulti possible. No cedeixis en aquests detalls.

Sigues esclau d'aquest culte quotidià a Déu, i t'asseguro que et sentiràs constantment alegre.


995

El cristià triomfa sempre des de la Creu, des de la seva pròpia renúncia, perquè deixa que actuï l'Omnipotència divina.


996

Quan recordis la teva vida passada, passada sense pena ni glòria, considera quant de temps has perdut i com el pots recuperar: amb penitència i amb més entrega.


997

En pensar en tot allò de la teva vida que es quedarà sense valor, per no haver-ho ofert a Déu, hauries de sentir-te avar: ansiós de recollir-ho tot, també de no desaprofitar cap dolor. —Perquè, si el dolor acompanya la criatura, ¿què és sinó neciesa el fet de malbaratar-lo?


998

¿Que tens esperit d'oposició, de contradicció?... Bé: ¡exercita'l per oposar-te, per contradir-te a tu mateix!


999

Mentre la Sagrada Família descansa, l'Àngel s'apareix a Josep, per tal que fugin a Egipte. Maria i Josep agafen el Nen i emprenen el camí sense demora. No es rebel·len, no s'excusen, no esperen que s'acabi la nit...: digues a la Nostra Mare Santa Maria i al Nostre Pare i Senyor Sant Josep que volem estimar amb promptitud tota la penitència passiva.


1000

Escric aquest número per tal que tu i jo acabem el llibre somrient, i restin tranquils els beneïts lectors que, per simplicitat o per malícia, van buscar la càbala en els 999 punts de Camí.


[Imprimeix]
 
[Tramet-ho]
 
[Agenda electrònica]
 
[Guarda]
 
Tradueix-ho:
Anterior