Josemaría Escrivá Obras
 
 
 
 
 
 
 
  Solc > Audàcia > Cap 4
96

No sigueu ànimes de via estreta, homes o dones menors d'edat, curts de vista, incapaços d'abastar el nostre horitzó sobrenatural cristià de fills de Déu. Déu i audàcia!


97

Audàcia no és imprudència, ni gosadia irreflexiva, ni simple atreviment.

L'audàcia és fortalesa, virtut cardinal, necessària per a la vida de l'ànima.


98

Et vas decidir, més per reflexió que no pas per foc i entusiasme. Per més que desitjaves tenir-lo, no hi hagué lloc per al sentiment: t'entregares, quan et vas convèncer que Déu ho volia.

I, des d'aquell instant, no has tornat a «sentir» cap dubte seriós; sí, però, una alegria tranquil·la, serena, que de vegades es desborda. Així paga Déu les audàcies de l'Amor.


99

He llegit un proverbi molt popular en alguns països: «el món és de Déu, però Déu el lloga als valents», i m'ha fet reflexionar. —Què esperes?


100

No sóc l'apòstol que hauria de ser. Sóc... el tímid.

—¿No estaràs empetitit, perquè el teu amor és curt? —Reacciona!


101

Les dificultats t'han encongit, i t'has tornat «prudent, moderat i objectiu». —Recorda que sempre has menyspreat aquests mots, quan són sinònims de covardia, apocament i comoditat.


102

Por?: és pròpia dels qui saben que obren malament. Tu, mai.


103

Hi ha una quantitat molt considerable de cristians que serien apòstols..., si no tinguessin por.

Són els mateixos que després es queixen, perquè el Senyor —diuen!— els abandona: ¿què fan ells amb Déu?


104

Som molts; amb l'ajuda de Déu, podem arribar a tot arreu, comenten entusiasmats.

—Per què t'acovardeixes, doncs? Amb la gràcia divina, pots arribar a ser sant, que és el que interessa.


105

Quan remordeix la consciència per haver deixat de realitzar una cosa bona, és senyal que el Senyor volia que no l'ometéssim. —Efectivament. A més, tingues per cert que «podies» haver-la fet, amb la gràcia de Déu.


106

No ho oblidem: en el compliment de la Voluntat divina, les dificultats es passen per sobre..., o per sota..., o de llarg. Però..., es passen!


107

Quan es treballa per estendre una empresa apostòlica, el «no» mai no és una resposta definitiva: insistiu!


108

Ets massa «previngut» o massa poc «sobrenatural» i, per això, et passes de llest: no t'inventis tu mateix els «entrebancs», ni vulguis saltar-te'ls tots.

—Potser el qui t'escolta serà menys «llest» o més «generós» que tu i, com que compta amb Déu, no et posarà tants peròs.


109

Hi ha unes maneres d'obrar tan prudencials que, en un mot, signifiquen pusil·lanimitat.


110

Te n'has de convèncer: quan es treballa per Déu, no hi ha dificultats que no es puguin superar, ni descoratjaments que facin abandonar la tasca, ni fracassos dignes d'aquest nom, per infructuosos que apareguin els resultats.


111

La teva fe és massa poc operativa: hom diria que és de beat, més que no pas d'home que lluita per ser sant.


112

Serenitat!, audàcia!

Desbarata amb aquestes virtuts la quinta columna dels tebis, dels espantats, dels traïdors.


113

Em vas assegurar que volies lluitar sense treva. I ara em véns alacaigut. Mira, fins i tot humanament, convé que no t'ho donin tot resolt, sense traves. Alguna cosa —molt!— et toca posar-hi a tu. Si no, ¿com arribaràs a «fer-te» sant?


114

No et llances a treballar en aquella empresa sobrenatural, perquè —així ho dius tu— tens por de no saber agradar, de fer una gestió desafortunada. —Si pensessis més en Déu, aquestes desraons desapareixerien.


115

A vegades considero que uns pocs enemics de Déu i de la seva Església viuen de la por d'un munt de bons, i m'omplo de vergonya.


116

Mentre parlàvem, afirmava que s'estimava més no sortir mai del barracot on vivia, perquè li agradava més comptar les bigues de la «seva» quadra que les estrelles del cel.

—Així són molts, incapaços de prescindir de les seves petites coses, per a aixecar els ulls al cel: ja és hora que adquireixin una visió de més alçada!


117

Comprenc l'alegria sobrenatural i humana d'aquell, que tenia la fortuna d'estar a l'avantguarda en la sembra divina.

«És magnífic sentir-se únic, per a remoure tota una ciutat i les seves rodalies», es repetia molt convençut.

—No esperis a comptar amb més mitjans o que en vinguin d'altres: les ànimes et necessiten avui, ara.


118

Sigues agosarat en la teva oració, i el Senyor et transformarà de pessimista en optimista; de tímid en audaç; d'apocat d'esperit en home de fe, en apòstol!


119

Els problemes que abans t'aclaparaven —et semblaven altíssimes serralades— han desaparegut completament, s'han resolt a la manera divina, com quan el Senyor manà els vents i les aigües que es calmessin.

—I pensar que encara dubtaves!


120

«No ajudeu tant l'Esperit Sant!», em deia un amic, en broma, però amb molta por.

—Vaig respondre: penso que «l'ajudem» poc.


121

Quan veig tantes covardies, tantes falses prudències..., en ells i en elles, m'abrusa el desig de preguntar-los: i doncs, ¿la fe i la confiança són per predicar-les; no per practicar-les?


122

Et trobes en una actitud que et sembla força estranya: per una banda, empetitit, quan mires cap a dins; i, per l'altra, segur, animat, quan mires cap amunt.

—No t'hi amoïnis: és el senyal que et vas coneixent millor i, això sí que importa!, que el vas coneixent millor a Ell.


123

Has vist? —Amb Ell, has pogut! ¿De què et sorprens?

—Convenç-te'n: no tens per què meravellar-te. Confiant en Déu —confiant-hi de debò!—, les coses resulten fàcils. I, a més, se sobrepassa sempre el límit d'allò que s'havia imaginat.


124

¿Vols viure l'audàcia santa, per aconseguir que Déu actuï a través teu? —Recorre a Maria, i Ella t'acompanyarà pel camí de la humilitat, de manera que, davant dels impossibles per a la ment humana, sàpigues respondre amb un fiat! —faci's!, que uneixi la terra al Cel.


[Imprimeix]
 
[Tramet-ho]
 
[Agenda electrònica]
 
[Guarda]
 
Tradueix-ho:
Anterior Següent