«L'oració» és la humilitat de l'home que reconeix la seva profunda misèria i la grandesa de Déu, al qual s'adreça i adora, de manera que tot ho espera d'Ell i res de si mateix.

«La fe» és la humilitat de la raó, que renuncia al seu propi criteri i es prostra davant els judicis i l'autoritat de l'Església.

«L'obediència» és la humilitat de la voluntat, que se subjecta al voler d'altri, per Déu.

«La castedat» és la humilitat de la carn, que se sotmet a l'esperit.

«La mortificació» exterior és la humilitat dels sentits.

«La penitència» és la humilitat de totes les passions, immolades al Senyor.

:—La humilitat és la veritat en el camí de la lluita ascètica.

És una cosa molt gran saber-se no res davant de Déu, perquè és així.

«Apreneu de mi que sóc benigne i humil de cor...». Humilitat de Jesús!... ¡Quina lliçó per a tu, que ets un pobre instrument de fang!: Ell :—sempre misericordiós:— t'ha enlairat, fent brillar, en la teva vilesa, gratuïtament exalçada, les llums del sol de la gràcia. I tu, ¡quantes vegades has disfressat la teva supèrbia sota capa de dignitat, de justícia...! ¡I quantes ocasions d'aprendre del Mestre has desaprofitat, per no haver sabut sobrenaturalitzar-les!

Aquelles depressions, perquè veus els teus defectes, o perquè te'ls descobreixen, no tenen fonament...

:—Demana la veritable humilitat.

Deixa'm que et recordi, entre d'altres, alguns senyals evidents de falta d'humilitat:

:— pensar que les coses que fas o dius estan més ben fetes o més ben dites que les dels altres;

:— voler sortir-te sempre amb la teva;

:— disputar sense raó o :—quan en tens:— insistir amb tossuderia i de mala manera;

:— donar el teu parer sense que te'l demanin, o sense que ho exigeixi la caritat;

:— menysprear el punt de vista dels altres;

:— no mirar tots els teus dons i qualitats com a prestats;

:— no reconèixer que ets indigne de tota honra i estima, fins i tot de la terra que trepitges i de les coses que posseeixes;

:— posar-te a tu mateix com a exemple en les converses;

:— parlar malament de tu mateix, perquè formin un bon judici de tu o et contradiguin;

:— excusar-te quan se't reprèn;

:— amagar al teu Director algunes faltes humiliants, perquè no perdi el concepte que té de tu;

:— escoltar amb complaença que t'alabin, o alegrar-te que hagin parlat bé de tu;

:— doldre't que d'altres siguin més estimats que tu;

:— negar-te a exercir oficis inferiors;

:— buscar o desitjar singularitzar-te;

:— insinuar en la conversa paraules de lloança pròpia o que deixen entendre la teva honradesa, el teu enginy o traça, el teu prestigi professional...;

:— avergonyir-te per no tenir determinats béns...

Ser humil no equival a tenir angoixa o temor.

Fugim d'aquella falsa humilitat que es diu comoditat.

Li diu Pere: Senyor!, ¿Tu m'has de rentar a mi els peus? Jesús respon: el que jo faig, tu ara no ho entens; ho entendràs després. Pere insisteix: Tu mai no em rentaràs a mi els peus. Replica Jesús: si Jo no et rentava, no tindràs part amb mi. Simó Pere es rendeix: Senyor, no solament els peus, sinó també les mans i el cap.

Davant la crida a un lliurament total, complet, sense vacil·lacions, moltes vegades oposem una falsa modèstia, com la de Pere... ¡Tant de bo fóssim també homes de cor, com l'Apòstol!: Pere no permet a ningú que estimi Jesús més que ell. Aquest amor duu a reaccionar així: sóc aquí!, renta'm mans, cap, peus!, purifica'm del tot!, que jo vull donar-me a Tu sense reserves.

Per a tu, transcric d'una carta: «m'encanta la humilitat evangèlica. Però em subleva l'encongiment amoltonat i inconscient d'alguns cristians, que així són un desprestigi per a l'Església. En ells devia fixar-se aquell escriptor ateu, quan digué que la moral cristiana és una moral d'esclaus...». Realment som servidors: servidors elevats a la categoria de fills de Déu, que no volen comportar-se com a esclaus de les passions.

El convenciment de la teva «mala pasta» :—el teu propi coneixement:— et donarà la reacció sobrenatural, que farà arrelar més i més en la teva ànima el goig i la pau, davant la humiliació, el menyspreu, la calúmnia...

Després del fiat :—Senyor, el que Tu vulguis:—, el teu raciocini en aquests casos haurà de ser: «només ha dit això? Es veu que no em coneix; altrament no hauria tirat tan curt».

Com que estàs convençut que mereixes més mal tracte, sentiràs gratitud envers aquella persona, i t'alegraràs d'allò que a un altre el faria patir.

Com més amunt s'alça l'estàtua, més dur i perillós és després el cop quan cau.

Vés a la direcció espiritual cada cop amb més humilitat, i puntualment, que és també humilitat.

Pensa :—no t'equivoques, perquè allí Déu et parla:— que ets com un nen petit, sincer!, al qual van ensenyant a enraonar, a llegir, a conèixer les flors i els ocells, a viure les alegries i les penes, a fixar-se en el terra que trepitja.

«No he deixat de ser una pobra criatura», em dius.

Però, abans, en veure-ho, ¡passaves cada mala estona! Ara, sense acostumaments ni cessions, et vas acostumant a somriure, i a tornar a començar la lluita amb una alegria creixent.

Si ets assenyat, humil, deus haver observat que mai no n'acabem, d'aprendre... El mateix s'esdevé a la vida; també els més doctes tenen coses per aprendre, fins a la fi de la seva vida; si no, deixen de ser doctes.

Bon Jesús: si haig de ser apòstol, cal que em facis molt humil.

El sol envolta de llum tot el que toca: Senyor, omple'm de la teva claredat, deïfica'm: que jo m'identifiqui amb la teva Voluntat adorable, per tal d'esdevenir l'instrument que desitges... Dóna'm la teva bogeria d'humiliació: la que et dugué a néixer pobre, al treball sense lluïment, a la infàmia de morir cosit amb ferros a una fusta, a l'anorreament del Sagrari.

:—Que em conegui: que em conegui i que et conegui. Així mai més no perdré de vista el meu no-res.

Només els necis són caparruts: els molt necis, molt caparruts.

No m'oblidis que, en els assumptes humans, també els altres poden tenir raó: veuen la mateixa qüestió que tu, però des de diferent punt de vista, amb una altra llum, amb una altra ombra, amb un altre contorn.

:—Només en la fe i en la moral hi ha un criteri indiscutible: el de la nostra Mare l'Església.

Que bo que és saber rectificar!... I ¡que pocs els qui aprenen aquesta ciència!

Abans de faltar a la caritat, cedeix: no resisteixis, sempre que sigui possible:.. Tingues la humilitat de l'herba, que s'aplana sense distingir el peu que la trepitja.

A la conversió s'hi puja per la humilitat, per camins d'abaixament.

Em deies: «cal decapitar el “jo”! ...». :—Però, com costa!, no?

Moltes vegades cal fer-se violència, per humiliar-se i repetir de veres al Senyor: serviam! :—et serviré.

Memento, homo, quia pulvis es... :—recorda, home, que ets pols... :—Si ets pols, per què t'ha de molestar que et trepitgin?

Per la senda de la humilitat s'arriba a tot arreu..., fonamentalment al Cel.

Camí segur d'humilitat és meditar com, fins i tot mancats de talent, de renom i de fortuna, podem ser instruments eficaços, si acudim a l'Esperit Sant per tal que ens dispensi els seus dons.

Els Apòstols, tot i haver estat instruïts per Jesús durant tres anys, fugiren espaordits davant els enemics de Crist. No obstant això, després de Pentecosta, es deixaren assotar i empresonar i acabaren donant la vida en testimoni de la seva fe.

És veritat que ningú no pot estar cert de la seva perseverança... Però aquesta incertesa és un motiu més d'humilitat, i prova evident de la nostra llibertat.

Encara que siguis tan poca cosa, Déu s'ha servit de tu, i continua servint-se'n, per a treballs fecunds per la seva glòria.

:—No t'envaneixis. Pensa: ¿què diria de si mateix l'instrument d'acer o de ferro, que l'artista utilitza per a muntar joies d'or i de pedres fines?

¿Què val més: un quilo d'or o un de coure?... I, amb tot, en molts casos el coure serveix més i millor que l'or.

La teva vocació :—crida de Déu:— és de dirigir, d'arrossegar, de servir, de ser cabdill. Si tu, per falsa o mal entesa humilitat, t'aïlles, tancant-te en el teu racó, manques al teu deure d'instrument diví.

Quan el Senyor se serveix de tu per a abocar la seva gràcia en les ànimes, recorda que tu no ets més que l'embolcall del regal: un paper que s'estripa i es llença.

Quia respexit humilitatem ancillae suae :—perquè veié la baixesa de la seva esclava...

:—¡Cada dia em persuadeixo més que la humilitat autèntica és la base sobrenatural de totes les virtuts!

Enraona amb Nostra Senyora, perquè Ella ens entreni a caminar per aquesta via.