 |
139 |
 |
Dol molt al Senyor la inconsciència de tants i de tantes, que no s'esforcen a evitar els pecats venials deliberats. ¡És normal :—pensen i es justifiquen:—, perquè en aquestes ensopegades hi caiem tots!
Escolta'm bé: també la major part d'aquella gentussa, que condemnà Crist i el féu morir, va començar només cridant :—com els altres!:—, acudint a l'Hort de les Oliveres :—amb els altres!:—...
A la fi, empesos també pel que feien «tots», no saberen o no volgueren tirar enrera..., ¡i van crucificar Jesús!
:—Ara, al cap de vint segles, encara no n'hem après.
|
 |
|