 |
179 |
 |
Dies de silenci i de gràcia intensa... Oració cara a cara amb Déu...
He esclatat en acció de gràcies, tot contemplant aquelles persones, greus pels anys i per l'experiència, que s'obren als tocs divins i responen com a nens, il·lusionades davant la possibilitat de convertir encara la seva vida en una cosa útil..., que esborri tots els seus descamins i tots els seus oblits.
:—En recordar aquella escena t'he encarit: no deixis la lluita en la teva vida de pietat.
|
 |
|