Li ha arribat el moment de la dura prova, i t'ha vingut a trobar tot desconsolat.

:—Te'n recordes? Per a ell :—l'amic que et donava consells «prudents»:—, la teva manera de procedir no era més que utopia, fruit d'una deformació d'idees, captació de voluntats, i... «agudeses» per l'estil.

:—«Aquesta manera d'entregar-se al Senyor :—sentenciava:— és una exacerbació anormal del sentiment religiós». I, amb la seva pobra lògica, pensava que entre la teva família i tu s'hi havia interposat un estrany: Crist.

Ara ha entès allò que tantes vegades li repeties: Crist no separa mai les ànimes.