Vaig veure rubor en el rostre d'aquell home senzill, i gairebé llàgrimes en els seus ulls: prestava generosament la seva col·laboració en bones obres, amb els diners honrats que ell mateix guanyava, i va saber que «els bons» motejaven de bastardes les seves accions.

Amb ingenuïtat de neòfit en aquestes lluites de Déu, mussitava: «¡veuen que em sacrifico... i encara em sacrifiquen!».

:—Hi vaig parlar a poc a poc: besà el meu Santcrist, i la seva natural indignació es convertí en pau i goig.