 |
509 |
 |
Et consta que la tasca és urgent, i que un minut concedit a la comoditat comporta un temps sostret a la glòria de Déu. :—¿Què esperes, doncs, per aprofitar a consciència tots els instants?
A més a més, t'aconsello que consideris si aquells minuts que et sobren, al llarg de la jornada :—ben sumats, són hores!:—, no obeeixen al teu desordre o a la teva ganduleria.
|
 |
|