 |
859 |
 |
Ets extraordinàriament feliç. A vegades, quan t'adones que un fill de Déu l'abandona, sents :—enmig de la teva pau i del teu goig íntims:— un dolor d'afecte, una amargor, que ni torba ni inquieta.
:—Bé, però... ¡posa-hi tots els mitjans perquè reaccioni..., i confia amb certitud en Jesucrist! Així les aigües tornen sempre a mare.
|
 |
|