Josemaría Escrivá Obras
 
 
 
 
 
 
 
  Via Crucis > XIII Estació: Desclaven Jesús i el lliuren a la seva Mare > Punt 13
13

Negada en dolor, Maria es troba al costat de la Creu. I Joan amb Ella. Però es fa tard, i els jueus insten perquè retirin d'allà el Senyor.

Després d'haver obtingut de Pilat el permís que la llei romana exigeix per a sepultar els condemnats, arriba al Calvari un senador anomenat Josep, home virtuós i just, oriünd d'Arimatea. Ell no ha consentit ni en la condemna, ni en el que els altres han executat. Al contrari, és dels qui esperen el regne de Déu (Lc., XXIII, 50-51). Amb ell ve també Nicodem, aquell mateix que en una altra ocasió havia anat de nit a trobar Jesús, i porta una mixtura de mirra i àloe, cosa de cent lliures. (Ioh., XIX, 39).

Ells no eren coneguts públicament com a deixebles del Mestre; no havien estat en els grans miracles, ni l'acompanyaren en la seva entrada triomfal a Jerusalem. Però ara, en el mal moment, quan els altres han fugit, no temen donar la cara pel seu Senyor.

Entre tots dos agafen el cos de Jesús i el deixen en els braços de la seva Santíssima Mare. Es renova el dolor de Maria.

¿On se'n va anar el teu Amat, oh la més formosa de les dones? ¿On se n'ha anat aquell que tu estimes, que amb tu el cercarem? (Cant., VI, 1).

La Verge Santíssima és la nostra Mare, i no volem ni podem deixar-la sola.

Punts de meditació

1. Vingué a salvar el món, i els seus el neguen davant Pilat.

Ens ensenyà el camí del bé, i l'arrosseguen per la via del Calvari.

Ha donat exemple en tot, i prefereixen un lladre homicida.

Nasqué per a perdonar, i —sense motiu— el condemnen al suplici.

Arribà per viaranys de pau, i li declaren la guerra.

Era la llum, i el lliuren al poder de les tenebres.

Portava Amor, i el paguen amb odi.

Vingué per a ser Rei, i el coronen d'espines.

Es féu esclau per alliberar-nos del pecat, i el claven a la Creu.

Prengué carn per donar-nos la Vida, i nosaltres el recompensem amb la mort.

o o o


2. No m'explico el teu concepte de cristià. ¿Creus que és just que el Senyor hagi mort crucificat i que tu et conformis amb «anar fent»?

Aquest «anar fent» ¿és el camí aspre i estret de què parlava Jesús?

o o o


3. No admetis el descoratjament en el teu apostolat. No has fracassat, com tampoc Crist no fracassà a la Creu. Endavant!... Continua anant contra el corrent, protegit pel Cor Matern i Puríssim de la Senyora: Sancta Maria, refugium nostrum et virtus!, ets el meu refugi i la meva fortalesa.

Estigues tranquil. Serè... Déu té molt pocs amics a la terra. No desitgis pas sortir d'aquest món. No defugis el pes dels dies, per bé que a vegades se'ns facin molt llargs.

o o o


4. Si vols ser fidel, sigues molt marià.

La nostra Mare —des de l'ambaixada de l'Àngel, fins a la seva agonia al peu de la Creu— no tingué més cor ni més vida que la de Jesús.

Recorre a Maria amb tendra devoció de fill, i Ella t'aconseguirà aquella lleialtat i abnegació que desitges.

o o o


5. «No valc res, no puc res, no tinc res, no sóc res...»

Però Tu has pujat a la Creu perquè jo pugui apropiar-me dels teus mèrits infinits. I allí també recullo —són meus, perquè sóc el seu fill— els mereixements de la Mare de Déu, i els de Sant Josep. I em faig meves les virtuts dels Sants i de tantes ànimes que s'han donat i es donen...

Després, dono un cop d'ull a la meva vida, i dic: ai, Déu meu, això és una nit plena de foscor! Només de tant en tant brillen uns punts lluminosos, per la teva gran misericòrdia i per la meva poca correspondència... Tot això t'ofereixo, Senyor, que altra cosa no tinc.

[Imprimeix]
 
[Tramet-ho]
 
[Agenda electrònica]
 
[Guarda]
 
Tradueix-ho:
Anterior Següent