VIII Estació: Jesús consola les filles de Jerusalem

Entre la gent que contemplen el pas del Senyor, hi ha unes quantes dones que no poden contenir la compassió i esclaten en llàgrimes, recordant potser aquelles jornades glorioses de Jesucrist, quan tots exclamaven meravellats: bene omnia fecit (Mc., VII, 37), tot ho ha fet bé.

Però el Senyor vol encaminar aquest plany cap a un motiu més sobrenatural, i les invita a plorar pels pecats, que són la causa de la Passió i que atrauran el rigor de la justícia divina:

—Filles de Jerusalem, no ploreu per mi, ploreu per vosaltres i pels vostres fills… ja que si tracten l'arbre verd així, ¿què no faran al sec? (Lc XXIII, 28-31).

Els teus pecats, els meus, els de tots els homes, es redrecen. Tot el mal que hem fet i el bé que hem deixat de fer. Tot el panorama desolador dels delictes i infàmies incomptables que hauríem comès si Ell, Jesús, no ens hagués confortat amb la llum de la seva mirada amabilíssima.

Què poca cosa és una vida per a reparar!

Punts de meditació

1. Els sants —em dius— esclataven en llàgrimes de dolor en pensar en la Passió de Nostre Senyor. Jo, en canvi…

Potser ens passa que tu i jo en presenciem les escenes però no les «vivim».

2.Vingué a la seva pròpia casa i els seus no el reberen (Ioh., I, 11). Més encara, l'arrosseguen fora de la ciutat per crucificar-lo.

Jesús respon amb una invitació al penediment, ara, quan l'ànima és en camí i encara s'hi és a temps.

Contrició profunda pels nostres pecats. Dolor per la malícia inesgotable dels homes que es disposa a donar mort al Senyor. Reparació pels qui encara s'obstinen a fer estèril el sacrifici de Crist en la Creu.

3. Cal unir, cal comprendre, cal disculpar. No alcis mai una creu si solament és per recordar que uns han matat uns altres. Seria l'estendard del diable.

La Creu de Crist és callar, perdonar i pregar pels uns i pels altres, perquè tots assoleixin la pau.

4. El Mestre passa, una i altra vegada, molt a prop de nosaltres. Ens mira… I si tu el mires, si l'escoltes, si no el rebutges, Ell t'ensenyarà la manera de donar sentit sobrenatural a totes les teves accions… I aleshores tu també sembraràs, allà on et trobis, consol i pau i alegria.

5. Per molt que estimis, mai no estimaràs prou.

El cor humà té un coeficient de dilatació enorme. Quan estima, s'eixampla en un crescendo d'afecte que supera totes les barreres.

Si estimes el Senyor, no hi haurà criatura que no trobi lloc en el teu cor.