Llistat de punts

Tens ambicions...: de saber... de guiar... de ser audaç.

Bé. Molt bé. —Però... per Crist, per Amor.

M’agrada que visquis aquesta «reparació ambiciosa»: ¡el món!, m’has dit. —Bé, però, primer de tot, els de la teva família sobrenatural i de sang, els del país que és la nostra Pàtria.

Continua amb l’acompliment exacte de les obligacions d’ara. —Aquest treball —humil, monòton, menut— és oració palesada en obres que et disposa a rebre la gràcia de l’altre quefer —gran, ample i fondo— amb què somies.

Nen audaç, crida: ¡Quin amor el de Teresa! —¡Quin zel el de Xavier! —¡Quin home més admirable sant Pau! —¡Ah, Jesús, doncs jo... t’estimo més que Pau, Xavier i Teresa!

M’escrius: «El desig tan gran que tots tenim perquè això marxi i es dilati sembla que es convertirà en impaciència. ¿Quan és que salta, que esclata..., quan veurem nostre el món?».

I afegeixes: «El desig no serà inútil si el desfoguem coaccionant, importunant el Senyor: llavors tindrem un temps formidablement guanyat».

Aspirar a tenir càrrecs en les empreses d’apostolat és una cosa inútil en aquesta vida, i per a l’altra Vida és un perill.

Si Déu ho vol, ja et cridaran. —I llavors hauràs d’acceptar. —Però no oblidis que a tot arreu pots santificar-te i has de fer-ho, perquè a això has vingut.