Llistat de punts

Tens ambicions...: de saber... de guiar... de ser audaç.

Bé. Molt bé. —Però... per Crist, per Amor.

Estimar Déu i no venerar el Sacerdot... no és possible.

Això de subjectar-te a un pla de vida, a un horari —em vas dir—, ¡és tan monòton! I et vaig respondre: hi ha monotonia perquè hi falta Amor.

M’has fet riure amb la teva pregària... impacient. —Li deies: «No vull fer-me vell, Jesús... ¡Seria esperar massa per veure’t! Llavors, potser no tindré el cor en carn viva, com el tinc ara. Vell, em sembla tard. Ara, la meva unió seria més gallarda, perquè t’estimo amb Amor de donzell».

L’Amor... ¡bé val un amor!

Aquest Crist, que tu veus, no és Jesús. —Deu ser, si de cas, la trista imatge que en poden formar els teus ulls tèrbols... —Purifica’t. Aclareix la mirada amb la humilitat i la penitència. Després... no et faltaran les llums nítides de l’Amor. I en tindràs una visió perfecta. La teva imatge serà realment la seva: ¡Ell!

T’has portat bé... tot i haver-te enfonsat fins tan avall. —T’has portat bé, perquè et vas humiliar, perquè has rectificat, perquè t’has omplert d’esperança, i l’esperança t’ha portat novament cap a l’Amor. —No posis aquesta cara de babau astorat: ¡t’has portat bé! —T’has alçat de terra: Surge, ha ressonat de nou la veu poderosa, et ambula!: ara, ¡a treballar!

Perd la por de dirigir-te al Senyor pel seu nom —Jesús— i de dir-li que l’estimes.

Tu saps que hi ha «consells evangèlics». Seguir-los és una finesa d’Amor. —Diuen que és camí de pocs. —De vegades, penso que podria ser camí de molts.

No et faci res si diuen que tens esperit de cos. ¿Què volen? ¿Un instrument deliqüescent, que es faci a miques a l’hora d’empunyar-lo?

No li demanis perdó a Jesús només de les teves culpes: no l’estimis tan sols amb el teu cor...

Desagreuja’l per totes les ofenses que li han fet, li fan i li faran..., estima’l amb tota la força de tots els cors de tots els homes que més se l’hagin estimat.

Sigues audaç: digues-li que estàs més boig per Ell que Maria Magdalena, més que Teresa i Teresina..., més sonat que Agustí i Domènec i Francesc, més que Ignasi i Xavier.

Que el foc del teu Amor no sigui un foc follet. —Il·lusió, mentida de foc, que ni encén en flamarades el que toca, ni dona escalfor.

Timor Domini sanctus. — Sant és el temor de Déu. —Temor que és veneració del fill al seu Pare, mai temor servil, perquè el teu Pare-Déu no és pas un tirà.

Dolor d’Amor. —Perquè Ell és bo. Perquè és el teu Amic, que va donar per tu la seva Vida. —Perquè tot el que tens de bo és seu. —Perquè l’has ofès tant... Perquè t’ha perdonat... ¡Ell!..., ¡¡a tu!!

—Plora, fill meu, de dolor d’Amor.

¡Si un home hagués mort per deslliurar-me de la mort!...

—Va morir Déu. I em quedo indiferent.

¡Boig! Ja et vaig veure —et creies sol a la capella episcopal— deixant en cada calze i en cada patena, tot just consagrats, un bes: perquè se’l trobi Ell, quan per primera vegada «baixi» a aquests vasos eucarístics.

No oblidis que el Dolor és la pedra de toc de l’Amor.

Rectitud de cor i bona voluntat: amb aquests dos elements i la mirada posada a complir allò que Déu vol, veuràs fetes realitat les teves il·lusions d’Amor i saciada la teva fam d’ànimes.

De bon grat devien fer el seu ofici els sants Àngels Custodis amb aquella ànima que els deia: «Àngels sants, jo us invoco, com l’Esposa del Càntic dels Càntics, ut nuntietis ei quia amore langueo —perquè li digueu que em moro d’Amor».

En carn viva. —Així, et trobes. Tot et fa patir en les potències i en els sentits. I tot t’és temptació...

Sigues humil —hi insisteixo—: veuràs com ben aviat et trauran d’aquest estat: i el dolor es tornarà joia: i la temptació, segura fermesa.

Però, mentrestant, revifa la fe; omple’t d’esperança; i fes actes continus d’Amor, encara que et pensis que només són de boca.

Em parles de morir «heroicament». —¿No creus que és més «heroic» morir inadvertit en un bon llit, com un burgès..., però de mal d’Amor?

Que no et lligui a la terra cap afecte, tret del desig diviníssim de donar glòria a Crist i, per Ell i amb Ell i en Ell, al Pare i a l’Esperit Sant.

Digues-li, a... aquell, que necessito cinquanta homes que estimin Jesucrist sobre totes les coses.

De vegades ens sentim com inclinats a fer petites criaturades. —Són petites obres de meravella davant Déu, i, mentre no se t’hi fiqui la rutina, certament seran fecundes, aquestes obres, com és sempre fecund l’Amor.