Llistat de punts

Quan vegis una pobra Creu de fusta, sola, menyspreable i sense valor... i sense Crucifix, no oblidis que aquella Creu és la teva Creu: la de cada dia, l’amagada, sense lluïssor i sense consol... que està esperant el Crucifix que li falta: i aquest Crucifix has de ser tu.

Em preguntes: ¿per què aquesta Creu de fusta? I copio d’una carta: «En aixecar els ulls del microscopi, la mirada topa amb la Creu negra i buida. Aquesta Creu sense Crucificat és un símbol. Té una significació que els altres no veuran. I el qui, cansat, estava a punt de deixar-ho córrer, torna a atansar els ulls a l’ocular i continua treballant: perquè la Creu solitària està demanant unes espatlles que vulguin carregar-la».

El teu Crucifix. —Com a cristià, hauries de dur sempre al damunt un Santcrist. I posar-lo sobre la taula de treball. I besar-lo abans de lliurar-te al repòs i quan et despertis: i quan se’t rebel·li contra l’ànima el pobre cos, besa’l també.

Però... ¿i els mitjans? —Són els mateixos de Pere i de Pau, de Domènec i de Francesc, d’Ignasi i de Xavier: el Crucifix i l’Evangeli...

—¿Que potser et semblen petits?

El Via Crucis. —¡Aquesta sí que és una devoció ferma i saborosa! Tant de bo t’habituessis a repassar aquests catorze punts de la Passió i Mort del Senyor, els divendres. —Jo t’asseguro que en trauràs fortalesa per a tota la setmana.

Senyor, si és la teva Voluntat, fes de la meva pobra carn un Crucifix.

¿Te’n recordes? —Fèiem tu i jo la nostra oració, al caient de la tarda. Ben a prop se sentia la remor de l’aigua. —I, en la quietud de la ciutat castellana, sentíem també veus diferents que parlaven cent llengües, cridant-nos anguniosament que encara no coneixen Crist.

Vas besar el Crucifix, sense amagar-te’n, i li vas demanar de ser apòstol d’apòstols.