Llistat de punts

«Pare —em deia aquell xicotàs (¿què se’n deu haver fet?), bon estudiant de la Central—,¹ pensava en allò que em va dir... ¡que soc fill de Déu!, i em vaig sorprendre pel carrer, tibat de cos i superb per dins... ¡fill de Déu!».

Vaig aconsellar-li, amb segura consciència, que fomentés la «supèrbia».

Distreure’t. —¡Necessites distreure’t!..., obrint molt els ulls perquè hi entrin bé les imatges de les coses, o gairebé aclucant-los, per exigències de la teva miopia...

¡Tanca’ls del tot!: lliura’t a la vida interior, i veuràs, amb color i relleu insospitats, les meravelles d’un món millor, d’un món nou: i tractaràs Déu..., i coneixeràs la teva misèria..., i et deïficaràs... amb una deïficació que, en apropar-te al teu Pare, et farà més germà dels teus germans els homes.