Llistat de punts

Es fa dur de llegir, als sants Evangelis, la pregunta de Pilat: «¿Qui voleu que us deixi anar, Barrabàs o bé Jesús, que s’anomena Crist?» —És més penós sentir la resposta: «¡Barrabàs!».

I més terrible encara és adonar-me que, ¡moltes vegades!, en apartar-me del camí, he dit també «¡Barrabàs!», i he afegit «¿Crist?... Crucifige eum! —¡Crucifica’l!».

No necessito miracles: me’n sobren amb els que hi ha a l’Escriptura. —En canvi, em fa falta el teu compliment del deure, la teva correspondència a la gràcia.

Sine me nihil potestis facere! Llum nova, millor, resplendors noves, per als meus ulls, d’aquesta Llum Eterna, que és el sant Evangeli.

—¿Em poden estranyar «les meves»... ximpleries?

—Que jo posi Jesús en totes les meves coses. I, llavors, no hi haurà ximpleries en la meva conducta: i, si haig de parlar amb propietat, no diré més «les meves coses», sinó «les nostres coses».

Però... ¿i els mitjans? —Són els mateixos de Pere i de Pau, de Domènec i de Francesc, d’Ignasi i de Xavier: el Crucifix i l’Evangeli...

—¿Que potser et semblen petits?

No soc «miracler». —Et vaig dir que em sobren miracles al sant Evangeli per assegurar fortament la meva fe. —Però em fan pena aquests cristians —piadosos i tot, «¡apostòlics!»— que somriuen quan senten parlar de camins extraordinaris, d’esdeveniments sobrenaturals. —Em venen ganes de dir-los: sí, ara hi ha també miracles: ¡nosaltres els faríem, si tinguéssim fe!

Déu és el de sempre. —Homes de fe, fan falta: i es renovaran els prodigis que llegim en la santa Escriptura.

—Ecce non est abbreviata manus Domini. —¡El braç de Déu, el seu poder, no s’ha empetitit!

Em dius, d’aquest amic teu, que freqüenta els sagraments, que és de vida neta i bon estudiant. —Però que no «encaixa»: si li parles de sacrifici i d’apostolat, s’entristeix i se te’n va.

No t’ha de preocupar. —No és un fracàs del teu zel: és, a la lletra, l’escena que narra l’Evangelista: «Si vols ser perfecte, ves i ven tot el que tens i dona-ho als pobres» (sacrifici)... «i vine després i segueix-me» (apostolat).

L’adolescent abiit tristis —es retirà també entristit: no va voler correspondre a la gràcia.

Tu ets sal, ànima d’apòstol. —Bonum est sal —la sal és bona, es llegeix en el sant Evangeli, si autem sal evanuerit —però si la sal es desvirtua..., no val res, ni per a la terra, ni per als fems; es llença fora com a inútil.

Tu ets sal, ànima d’apòstol. —Però, si et desvirtues...