Llistat de punts

No corregeixis quan sents la indignació per la falta comesa. —Espera’t fins a l’endemà, o encara més si cal. —I després, tranquil i purificada la intenció, no t’estiguis de corregir. —En trauràs més amb una paraula afectuosa que amb tres hores de brega. —Modera el geni.

La teva mateixa inexperiència et porta a aquesta presumpció, a aquesta vanitat, a això que tu creus que et dona aire d’importància.

—Esmena’t, si us plau. Neci i tot, pots arribar a ocupar càrrecs de direcció (més d’un cas se n’ha vist), i, si no et convences de la teva falta de dots, et negaràs a escoltar els qui tinguin do de consell. —I fa por pensar el mal que causarà el teu desgovern.

Quan s’agiten, «fent de cap» de manifestacions exteriors de religiositat, persones professionalment mal conceptuades, de segur que us venen ganes de dir-los a cau d’orella: ¡Si us plau, tinguin la bondat de ser menys catòlics!

Si tens una posició oficial, tens també uns drets, que neixen de l’exercici d’aquest càrrec, i uns deures.

—Et desvies del teu camí d’apòstol, si, amb motiu —o amb excusa— d’una obra de zel, deixes incomplerts els deures del càrrec. Perquè em perdràs el prestigi professional, que és justament el teu «ham de pescador d’homes».

Si et veuen defallir... i ets un cap, no és estrany que es malmeti l’obediència.

¡Quina llàstima que qui mana no et doni exemple!... —Però, ¿que potser l’obeeixes per les seves condicions personals?... ¿O bé l’obedite praepositis vestris —«obeïu els vostres superiors», de sant Pau, el tradueixes, per a la teva comoditat, amb una interpolació teva que vingui a dir..., sempre que el superior tingui virtuts del meu gust?

Aspirar a tenir càrrecs en les empreses d’apostolat és una cosa inútil en aquesta vida, i per a l’altra Vida és un perill.

Si Déu ho vol, ja et cridaran. —I llavors hauràs d’acceptar. —Però no oblidis que a tot arreu pots santificar-te i has de fer-ho, perquè a això has vingut.

Si et penses que treballant per Crist els càrrecs són alguna cosa més que càrregues, ¡quantes amargors t’esperen!

Fer de cap en una obra d’apostolat és tant com estar disposat a sofrir-ho tot, de tothom, amb infinita caritat.

No em feu «capelletes» dins el vostre treball. —Seria empetitir els apostolats: perquè, si la «capelleta» arriba, ¡a la fi!, al govern d’una empresa universal... ¡que ràpid l’empresa universal acaba en capelleta!