Llistat de punts

Nonne hic est fabri filius? Nonne hic est faber, filius Mariae? —¿Que potser no és aquest el fill de l’artesà? ¿Que no és l’artesà fill de Maria?

—Això, que van dir de Jesús, és molt possible que ho diguin de tu, amb una mica de desconcert i una altra mica de burla, quan «definitivament» vulguis complir la Voluntat de Déu, ser instrument: Però, ¿aquest no és aquell?...

—Calla. I que les teves obres confirmin la teva missió.

No posis fàcilment de manifest la intimitat del teu apostolat: ¿no veus que el món és ple d’incomprensions egoistes?

No pretenguis que et «comprenguin». —Aquesta incomprensió és providencial: perquè el teu sacrifici passi ocult.

Hi ha molta gent —santa— que no entén el teu camí. —No t’entestis a fer que el comprenguin: perdràs el temps i seràs ocasió d’indiscrecions.

Un altre cop...: Que han dit, que han escrit...: A favor, en contra...: Amb bona voluntat, i no tan bona...: Reticències i calúmnies, panegírics i exaltacions...: ximpleries i encerts...

—¡Ruc, mes que ruc!: ¿Què t’importa, quan vas de dret cap al teu fi, amb el cap i el cor embriagats de Déu, el clam del vent o el cant del grill, o el bramul o el gruny o el renill...?

A més... és inevitable: no vulguis posar portes al camp.

Els esdeveniments públics t’han forçat a una reclusió voluntària, potser pitjor, per les circumstàncies, que la d’una presó. —Has sofert un eclipsi de la teva personalitat.

No trobes camp obert: egoismes, curiositats, incomprensions i xiuxiueig. —Bé; ¿i què? ¿Oblides la teva voluntat libèrrima i el teu poder d’«infant»? —La manca de fulles i de flors (d’acció externa) no exclou la multiplicació i l’activitat de les arrels (vida interior).

Treballa: ja canviarà el curs de les coses, i donaràs més fruits que abans, i més gustosos.

Em deies, amb desconsol: ¡hi ha molts camins! —N’hi ha d’haver: a fi que totes les ànimes puguin trobar el seu, en aquesta varietat admirable.

¿Confusionisme? —Escull una vegada per sempre: i la confusió es convertirà en seguretat.