Llistat de punts

Examina’t: a poc a poc, amb valentia: —¿No és veritat que el teu mal humor i la teva tristesa immotivats —immotivats, aparentment— provenen de la teva falta de decisió per trencar els llaços subtils, però «concrets», que et va posar —arterosament, amb pal·liatius— la teva concupiscència?

La teva experiència personal —aquest descoratjament, aquest neguit, aquesta amargor— et fa viure la veritat d’aquelles paraules de Jesús: ¡ningú no pot servir dos senyors!

Em dius que sí, que vols. —Bé, però ¿vols com un avar vol el seu or, com una mare vol el seu fill, com un ambiciós vol els honors o com un pobrissó sensual el seu plaer?

—¿No? —Llavors no vols.

Saps que el teu camí no és clar. —I que no ho és perquè, en no seguir de prop Jesús, et quedes a les fosques. —¿Què esperes per decidir-te?

¿Per què no et dones a Déu d’una vegada..., de debò... ¡ara!?

Això —el teu ideal, la teva vocació— és... una bogeria. —I els altres —els teus amics, els teus germans— uns bojos...

¿No has sentit algun cop aquest crit molt endins? —Respon, amb decisió, que agraeixes a Déu l’honor de pertànyer al «manicomi».

Incommovible: així has de ser. —Si fan vacil·lar la teva perseverança les misèries alienes o les pròpies, em faig una trista noció del teu ideal.

Decideix-te una vegada per sempre.