Llistat de punts

Aquest abús no és irremeiable. —És una falta de caràcter consentir que tiri endavant, com a cosa desesperada i sense cap rectificació possible.

No defugis el deure. —Compleix-lo dretament, encara que altres el deixin incomplert.

¿No trobes que la igualtat, tal com l’entenen, és sinònim d’injustícia?

Pots estar ben segur que ets home de Déu si portes amb alegria i silenci la injustícia.

Una bella resposta, la que va donar aquell home venerable al jove que es queixava de la injustícia soferta:

«¿Et molesta? —li deia— Doncs, ¡no vulguis ser bo!...».

Un altre cop...: Que han dit, que han escrit...: A favor, en contra...: Amb bona voluntat, i no tan bona...: Reticències i calúmnies, panegírics i exaltacions...: ximpleries i encerts...

—¡Ruc, mes que ruc!: ¿Què t’importa, quan vas de dret cap al teu fi, amb el cap i el cor embriagats de Déu, el clam del vent o el cant del grill, o el bramul o el gruny o el renill...?

A més... és inevitable: no vulguis posar portes al camp.

¿Pateixes una gran tribulació? —¿Tens contradiccions? Digues, molt a poc a poc, com assaborint-la, aquesta oració ferma i viril: «Que es faci, que es compleixi, que sigui lloada i eternament exalçada la justíssima i amabilíssima Voluntat de Déu, sobre totes les coses. —Amén. —Amén.»

Jo t’asseguro que aconseguiràs la pau.

No sé per què t’espantes. —Sempre han estat poc raonables els enemics de Crist.

Un cop ressuscitat Llàtzer, s’haurien d’haver rendit confessant la divinitat de Jesús. —Doncs no: ¡Matem el qui dona la vida!, van dir.

I avui, com ahir.

En les hores de lluita i de contradicció, quan potser «els bons» omplin d’obstacles el teu camí, alça el teu cor d’apòstol: escolta Jesús que parla del gra de mostassa i del llevat. —I digues-li: Edissere nobis parabolam —explica’m la paràbola.

I sentiràs la joia de contemplar la victòria futura: els ocells del cel aixoplugats sota el teu apostolat, ara incipient; i tota la pasta fermentada.