Llistat de punts

Usualment, la gent és molt poc generosa amb els seus diners —m’escrius—. Conversa, entusiasmes sorollosos, promeses, plans. —A l’hora del sacrifici són pocs els qui «hi posen l’espatlla». I, si donen, ha de ser amb un esbarjo entremig —ball, tómbola, cinema, vetllada—, o anunci i llista de donatius a la premsa.

—Trista és l’escena, però té excepcions: sigues tu també dels qui no deixen que la mà esquerra, quan fan una almoina, sàpiga el que fa la dreta.

Llibres. —Vaig parar la mà, com un pobrissó de Crist, i vaig demanar llibres. ¡Llibres!, que són aliment per a la intel·ligència catòlica, apostòlica i romana de molts joves universitaris.

—Vaig parar la mà, com un pobrissó de Crist... ¡i vaig tenir uns desenganys!

—¿Com és que no entenen, Jesús, la fonda caritat cristiana d’aquesta almoina, més eficaç que no donar pa de bon blat?

Ets excessivament candorós. —¡Que són pocs els que practiquen la caritat! —Que tenir caritat no és pas donar roba vella o moneda petita...

—I m’expliques el teu cas i el teu desencís.

—Només se m’acut això: posem-nos tu i jo a donar i a donar-nos sense garreperia. I evitarem que els qui ens tractin tinguin la teva trista experiència.

Divitiae, si affluant, nolite cor apponere —si et venen a les mans les riqueses, no hi posis el cor. —Anima’t a fer-les servir generosament. I, si calgués, heroicament.

—Sigues pobre d’esperit.

¡Quin munt de recursos sants que té la pobresa! —¿Te’n recordes? Tu li vas donar, en hores d’angoixa econòmica per a aquella empresa apostòlica, fins a l’últim cèntim de què disposaves.

—I et va dir —Sacerdot de Déu—: «Jo també et donaré tot el que tinc». —Tu, de genolls. I... «la benedicció de Déu Omnipotent, Pare, Fill i Esperit Sant, davalli sobre teu i hi resti sempre», va sentir-se.

—Encara et dura la persuasió que vas quedar ben pagat.