Llistat de punts

No necessito miracles: me’n sobren amb els que hi ha a l’Escriptura. —En canvi, em fa falta el teu compliment del deure, la teva correspondència a la gràcia.

«¡Influeix tant l’ambient!», m’has dit. —I t’he hagut de respondre: sens dubte. Per això la vostra formació ha de ser tal que porteu, amb naturalitat, el vostre propi ambient, per tal de donar «el vostre to» a la societat amb la qual convisqueu.

—I, llavors, si has agafat aquest esperit, estic segur que em diràs amb l’astorament dels primers deixebles quan contemplaven les primícies dels miracles que s’operaven per les seves mans en nom de Crist: «¡Influïm tant en l’ambient!».

¡Poder de la caritat! —La vostra mútua feblesa és també suport que us manté drets en el compliment del deure si viviu la vostra fraternitat beneïda: com se sostenen mútuament, apuntalant-se, els naips.

No soc «miracler». —Et vaig dir que em sobren miracles al sant Evangeli per assegurar fortament la meva fe. —Però em fan pena aquests cristians —piadosos i tot, «¡apostòlics!»— que somriuen quan senten parlar de camins extraordinaris, d’esdeveniments sobrenaturals. —Em venen ganes de dir-los: sí, ara hi ha també miracles: ¡nosaltres els faríem, si tinguéssim fe!

Déu és el de sempre. —Homes de fe, fan falta: i es renovaran els prodigis que llegim en la santa Escriptura.

—Ecce non est abbreviata manus Domini. —¡El braç de Déu, el seu poder, no s’ha empetitit!

Omnia possibilia sunt credenti. —Tot és possible per al qui creu. —Són paraules de Crist.

—¿Què fas, que no li dius amb els apòstols: Adauge nobis fidem! —¡augmenta’m la fe!?

¡Oh poder de l’obediència! —El llac de Genesaret refusava els seus peixos a les xarxes de Pere. Tota una nit en va.

—Ara, obedient, retorna la xarxa a l’aigua, i van pescar piscium multitudinem copiosam —una gran quantitat de peixos.

—Creu-me: el miracle es repeteix cada dia.