Llistat de punts

En els treballs d’apostolat no hi ha cap desobediència petita.

Tempera la voluntat, virilitza la voluntat: que sigui, amb la gràcia de Déu, com un esperó d’acer.

—Només tenint una voluntat forta sabràs no tenir-la per tal d’obeir.

D’aquest retard, d’aquesta passivitat, d’aquesta resistència teva a obeir, ¡com se’n ressent l’apostolat i com en gaudeix l’enemic!

Obeïu, com en les mans de l’artista obeeix un instrument —que no s’atura a rumiar per què fa això o allò altre—, ben segurs que no se us manarà mai res que no sigui bo i per a tota la glòria de Déu.

L’enemic: ¿obeiràs... fins en aquest detall «ridícul»? —Tu, amb la gràcia de Déu: obeiré... fins en aquest detall «heroic».

Iniciatives. —N’has de tenir, en el teu apostolat, dins els termes de l’encàrrec que t’atorguin.

—Si surten d’aquests límits o et venen dubtes, consulta el superior, sense comunicar abans a ningú els teus pensaments.

—No oblidis mai que ets tan sols executor.

Si l’obediència no et dona pau és que ets un superb.

¡Quina llàstima que qui mana no et doni exemple!... —Però, ¿que potser l’obeeixes per les seves condicions personals?... ¿O bé l’obedite praepositis vestris —«obeïu els vostres superiors», de sant Pau, el tradueixes, per a la teva comoditat, amb una interpolació teva que vingui a dir..., sempre que el superior tingui virtuts del meu gust?

¡Que bé que has entès l’obediència quan m’has escrit: «Obeir sempre és ser màrtir sense morir»!

Et manen una cosa que et sembla estèril i difícil. —Fes-la. —I veuràs que és fàcil i fecunda.

Jerarquia. —Cada peça al seu lloc. —¿Què en quedaria d’una pintura de Velázquez si cada color se n’anés per la seva banda, cada fil de la tela es deslligués, cada tros de fusta del bastidor se separés dels altres?

La teva obediència no es mereix aquest nom si no estàs decidit a deixar de banda la teva tasca personal més esponerosa quan qui pot ho disposi així.