Llistat de punts

Que la teva virtut no sigui una virtut sonora.

D’això se’n diu: xiuxiueig, murmuració, garbuix, embolic, xafarderia, faula, insídia..., ¿calúmnia?, ¿vilesa?

—És difícil que la «funció de criteri» de qui no té per què exercitar-la, no acabi en «joc de comares».

No tens esperit de pobresa si, posat a triar de manera que l’elecció passi inadvertida, no tries per a tu el pitjor.

No pretenguis que et «comprenguin». —Aquesta incomprensió és providencial: perquè el teu sacrifici passi ocult.

«No es pot ser arrel i capçada sinó sent saba, esperit, cosa que va per dins».

—L’amic teu que va escriure aquestes paraules sabia que eres noblement ambiciós. —I et va ensenyar el camí: la discreció, el sacrifici, ¡anar per dins!

No acabaré mai de ponderar-te amb prou determinació la importància de la discreció.

—Si no és el tall de la teva arma de combat, et diré que n’és l’empunyadura.

¡Quina ànsia hi ha al món per deixar el propi lloc! —¿Què passaria si cada os, cada múscul del cos humà, volgués ocupar una posició diferent de la que li pertoca?

No és pas cap altra la raó del malestar del món. —Persevera en la teva situació, fill meu: des d’aquí, ¡quin munt de feina faràs pel regnat efectiu de nostre Senyor!

Non manifeste, sed quasi in occulto —no amb publicitat, sinó d’amagat: així va Jesús a la festa dels Tabernacles.

Així anirà, pel camí d’Emmaús, amb Cleofàs i el seu company. —Així el veu, ressuscitat, Maria de Magdala.

I així —non tamen cognoverunt discipuli quia Jesus est —els deixebles no van conèixer que era Ell—, així va presentar-se a la pesca miraculosa que ens narra sant Joan.

I encara més ocult, per Amor als homes, és a l’Hòstia.

El menyspreu i la persecució són beneïdes proves de la predilecció divina, però no hi ha prova i senyal de predilecció més bonica que aquesta: passar ocults.