Llistat de punts

Hi ha 10 punts a «Camí» la matèria dels quals és Mandra.

Voluntat. —Energia. —Exemple. —Allò que cal fer es fa... Sense vacil·lar... Sense miraments...

Altrament, ni Cisneros hauria estat Cisneros;1 ni Teresa de Ahumada, santa Teresa...; ni Iñigo de Loyola, sant Ignasi...

¡Déu i audàcia! —Regnare Christum volumus!

Allunya de tu aquests pensaments inútils que, si més no, et fan perdre el temps.

Excuses. —No te’n faltaran mai per deixar de complir els teus deures. ¡Quin devessall d’enraonaments desenraonats! No t’entretinguis a considerar-los. —Rebutja’ls i fes el que has de fer.

¿Que... ¡no pots fer-hi més!? —¿No serà més aviat que... no pots fer-hi menys?

Aprofita’m el temps. —No t’oblidis de la figuera maleïda. Ja feia coses: treure fulles. Com tu...

—No em diguis que tens excuses. —No li valgué pas a la figuera —conta l’Evangelista— que no fos temps de figues, quan el Senyor hi va anar a cercar-les.

—I estèril restà per sempre.

Els qui es mouen en negocis humans diuen que el temps és or. —Em sembla poc: per als qui ens movem en negocis d’ànimes el temps és ¡glòria!

No m’explico que et diguis cristià i tinguis aquesta vida de dropo inútil. —¿Que oblides la vida de treball de Crist?

Tots els pecats —m’has dit— sembla que estan esperant la primera estona d’oci. ¡L’oci mateix ja deu ser un pecat!

—Qui es lliura a treballar per Crist no ha de tenir ni un moment lliure, perquè el descans no és no fer res: és distreure’ns amb activitats que reclamen menys esforç.

Estar ociós és una cosa que no es comprèn en un home amb ànima d’apòstol.

No t’adormis sobre els llorers. —Si, humanament parlant, aquesta posició és incòmoda i poc gallarda, ¿què passarà quan els llorers —com ara— no siguin teus, sinó de Déu?

Notes
1

Francisco Jiménez de Cisneros (1436-1517) va ser confessor de la reina Isabel la Catòlica i regent del tron de Castella a la mort d’Isabel, i de nou, breument, a la mort de Ferran el Catòlic. Va ser creat cardenal el 1507 pel papa Juli II. Cisneros va iniciar la reforma de la vida religiosa i l’educació en l’Església de Castella i Aragó, avançant-se a la que, anys després, començaria el Concili de Trento per a tota la cristiandat. Sembla que tenia un caràcter temperat, però enèrgic.

Referències a la Sagrada Escriptura