Llistat de punts

Allunya de tu aquests pensaments inútils que, si més no, et fan perdre el temps.

Fe, alegria, optimisme. —Però no la ximpleria de tancar els ulls a la realitat.

Desil·lusionat. —Vens alacaigut. ¡Els homes t’acaben de donar una lliçó! —Es pensaven que no els necessitaves, i traspuaven oferiments. La possibilitat d’haver-te d’ajudar econòmicament —quatre pessetetes miserables— va convertir l’amistat en indiferència.

—Confia només en Déu i en els qui, per Ell, estan units amb tu.

En les empreses d’apostolat és bo —és una obligació— que consideris els teus mitjans terrenals (2 + 2 = 4), però no oblidis ¡mai! que has de comptar, per sort, amb un altre sumand: Déu + 2 + 2...

No deixis de fer les coses per falta d’instruments: es comença com es pot. —Després, la funció crea l’òrgan. Alguns, que no valien, resulten aptes. Amb els altres es fa una operació quirúrgica, encara que faci mal —¡bons «operadors» van ser els sants!—, i es continua endavant.

Un altre cop...: Que han dit, que han escrit...: A favor, en contra...: Amb bona voluntat, i no tan bona...: Reticències i calúmnies, panegírics i exaltacions...: ximpleries i encerts...

—¡Ruc, mes que ruc!: ¿Què t’importa, quan vas de dret cap al teu fi, amb el cap i el cor embriagats de Déu, el clam del vent o el cant del grill, o el bramul o el gruny o el renill...?

A més... és inevitable: no vulguis posar portes al camp.

Decaïment físic. —Estàs... ensorrat. —Reposa. Atura aquesta activitat exterior. —Consulta el metge. Obeeix, i despreocupa’t.

Ben aviat tornaràs a la teva vida i milloraràs, si ets fidel, els teus apostolats.

¡Com m’has fet riure i com m’has fet rumiar dient-me aquesta obvietat!: jo... sempre fico els claus per la punta.