Llistat de punts

Els sants no han estat éssers deformes; casos perquè els estudiï un metge modernista.

Eren, són normals: de carn, com la teva. —I van vèncer.

Per defensar la seva puresa, sant Francesc d’Assís va rebolcar-se en la neu, sant Benet es llançà enmig d’una bardissa, sant Bernat es capbussà en un estany gelat... —Tu, ¿què has fet?

Em fas la impressió que duus el cor a la mà, com si oferissis una mercaderia; ¿qui me’l vol? —Si no ve de gust a cap criatura, vindràs a donar-lo a Déu.

¿Creus que els sants ho han fet així?

¿Com va aquest cor? —No te m’inquietis: els sants —que eren éssers ben constituïts i normals, com tu i com jo— també sentien aquestes «naturals» inclinacions. I si no les haguessin sentides, la seva reacció «sobrenatural» de guardar el cor —ànima i cos— per a Déu, en comptes de lliurar-lo a una criatura, hauria tingut ben poc mèrit.

Per això, un cop vist el camí, crec que la feblesa del cor no ha de ser obstacle per a una ànima decidida i «ben enamorada».

«Saludeu tots els sants. Tots els sants us saluden. A tots els sants que viuen a Efes. A tots els sants en Crist Jesús, que estan a Filips». —¿Oi que és commovedor aquest apel·latiu —¡sants!— que feien servir els primers fidels cristians per anomenar-se entre ells?

—Aprèn a tractar els teus germans.

Però... ¿i els mitjans? —Són els mateixos de Pere i de Pau, de Domènec i de Francesc, d’Ignasi i de Xavier: el Crucifix i l’Evangeli...

—¿Que potser et semblen petits?

¡Anima’t! Tu... pots. —¿Veus el que va fer la gràcia de Déu amb aquell Pere dormilega, negador i covard..., amb aquell Pau perseguidor, odiador i pertinaç?

Nen audaç, crida: ¡Quin amor el de Teresa! —¡Quin zel el de Xavier! —¡Quin home més admirable sant Pau! —¡Ah, Jesús, doncs jo... t’estimo més que Pau, Xavier i Teresa!

T’admirava que aprovés la falta d’«uniformitat» en aquest apostolat on tu treballes. I et vaig dir:

Unitat i diversitat. —Heu de ser tan variats com ho són els sants del cel, que cadascun té les seves notes personals especialíssimes. —I, també, tan conformes els uns amb els altres com els sants, que no serien sants si cadascun d’ells no s’hagués identificat amb Crist.