Llistat de punts

No em siguis tan... susceptible. —Qualsevol cosa et fereix. —Cal mesurar les paraules per poder parlar amb tu de l’afer més insignificant.

No et molestis si et dic que ets... insuportable. —Mentre no et corregeixis, no seràs mai útil.

Aquest èmfasi i aquesta petulància no fan gens per a tu: es veu que són postissos. —Prova, almenys, de no fer-los servir ni amb el teu Déu, ni amb el teu Director, ni amb els teus germans: i hi haurà, entre ells i tu, una barrera menys.

¡Els escrúpols, encara! —Parla amb senzillesa i claredat al teu Director. Obeeix... i no empetiteixis el Cor amorosíssim del Senyor.

M’has escrit: «La senzillesa és com la sal de la perfecció. I és el que a mi em falta. Vull assolir-la, amb l’ajuda d’Ell i de vostè».

—Ni la d’Ell ni la meva no et faltarà. —Posa-hi els mitjans.

Naturalitat. —Que la vostra vida de cavallers cristians, de dones cristianes —la vostra sal i la vostra llum— flueixi espontàniament, sense rareses, ni encongiments: porteu sempre amb vosaltres el nostre esperit de senzillesa.

No oblidis les teves oracions d’infant, apreses potser dels llavis de la teva mare. —Recita-les cada dia amb senzillesa, com llavors.

Sigues petit, molt petit. —No tinguis més de dos anys, tres tirant llarg. —Perquè els nens més grans són uns pillets que ja volen enganyar els seus pares amb mentides inversemblants.

És que tenen la malícia, el «fomes» del pecat, però els manca l’experiència del mal, que els donarà la ciència de pecar, per cobrir amb aparença de veritat la falsedat dels seus enganys.

Han perdut la senzillesa, i la senzillesa és indispensable per ser xiquets davant de Déu.

Mira: els apòstols, amb totes les seves misèries patents i innegables, eren sincers, senzills..., transparents.

Tu també en tens, de misèries patents i innegables. —Tant de bo que no et falti senzillesa.

En el treball apostòlic no s’ha de perdonar la desobediència, ni la falsedat. —Has de tenir en compte que senzillesa no és imprudència, ni indiscreció.

Deixa estar aquest «aire de suficiència» que aïlla de la teva les ànimes que se t’acosten. —Escolta. I parla amb senzillesa: tan sols així creixerà en extensió i fecunditat el teu treball d’apòstol.