Llistat de punts

Dins l’ànima, sembla que materialment sentis: «¡aquest prejudici religiós!»... —I després la defensa eloqüent de totes les misèries de la nostra pobra carn caiguda: «¡els seus drets!».

Quan et succeeixi això digues a l’enemic que hi ha llei natural i llei de Déu, ¡i Déu! —I també infern.

Em dol veure el perill de tebiesa en què et trobes quan no et veig anar seriosament cap a la perfecció dins del teu estat.

—Digues amb mi: ¡no vull tebiesa!: Confige timore tuo carnes meas! —¡dona’m, Déu meu, un temor filial, que em faci reaccionar!

No oblidis, fill, que per a tu a la terra només hi ha un mal, que hauràs de témer, i evitar amb la gràcia divina: el pecat.

Timor Domini sanctus. — Sant és el temor de Déu. —Temor que és veneració del fill al seu Pare, mai temor servil, perquè el teu Pare-Déu no és pas un tirà.

«Aquesta és la vostra hora i el poder de les tenebres». —Llavors, ¿és que l’home pecador té la seva hora? —Sí... ¡i Déu la seva eternitat!

Hi ha molta propensió entre les ànimes mundanes a recordar la Misericòrdia del Senyor. —I així s’animen a tirar endavant en els seus deliris.

És ben cert que Déu nostre Senyor és infinitament misericordiós, però també és infinitament just: i hi ha un judici, i Ell n’és el Jutge.

N’hi ha, d’infern. —Una afirmació que, per a tu, té aire d’obvietat. —Doncs te la vull repetir: ¡hi ha infern!

Fes-me’n ressò, oportunament, a l’orella d’aquell company... i d’aquell altre.

Sempre. —¡Per sempre! —Paraules graponejades per l’afany humà de prolongar —d’eternitzar— el que és gustós.

Paraules mentideres, a la terra, on tot s’acaba.